El Consell del Patrimoni Aquitectònic i Ambiental de Mataró, en reunió de data 22 d’abril de 2009 va tractar, entre d’altres, el següent punt de l’ordre del dia:

DICTAMEN SOBRE PROJECTE DE DESMUNTATGE, TRASLLAT I EMMAGATZEMATGE DEL CONJUNT CATALOGAT DE CAN FABREGAS I DE CARALT

Pel que fa aquest punt de l’ordre del dia cal destacar els següents apartats:
1. ASPECTES DE FORMA
2. ASPECTES DE FONS
3. CONCLUSIONS

1. ASPECTES DE FORMA

INFORME TÈCNIC: “RESULTATS I VALORACIÓ DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA REALITZADA A LA FÀBRICA DE CAN FÀBREGAS I DE CARALT” (Signat pel cap de l’àrea d’intervenció arqueològica i per la cap de la secció de patrimoni arquitectònic)

Aquest informe tècnic, de data 20 d’abril, es va lliurar als assistents poc abans de la votació en la reunió del Consell i no en la documentació prèvia tramesa per via electrònica.

- INFORME JURÍDIC “A PETICIÓ DE LA PRESIDENTA DEL CONSELL MUNICIPAL DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE MATARÓ, EN RELACIÓ A DIVERSES QÜESTIONS PLANTEJADES EN EL DECURS DE LA REUNIÓ DE DATA 27 DE GENER DE 2009, RESPECTE AL PROJECTE DE DESMUNTATGE, TRASLLAT I EMMAGATZEMATGE DE L’EDIFICI CATALOGAT DE LA FÀBRICA FÀBREGAS I DE CARALT” (Signat per la cap del servei d’urbanisme)

Aquest informe jurídic, de data 21 d’abril es va lliurar als assistents poc abans de la votació en la reunió del Consell i no en la documentació prèvia tramesa per via electrònica.

Aquesta irregularitat en el lliurament dels informes tècnics i jurídics a darrera hora, pocs minuts abans de la votació, no és banal, ja que havien de donar suport a la votació posterior. I pràcticament no donava temps a llegir els informes i seguir el fil de la reunió del Consell.

Alguns membres del Consell del Patrimoni van dir repetidament que a allò que està reglat no li escau una votació, o una valoració subjectiva sotmesa a la correlació de forces del Consell, com així es va produir.

2. ASPECTES DE FONS

- INFORME TÈCNIC: “RESULTATS I VALORACIÓ DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA REALITZADA A LA FÀBRICA DE CAN FÀBREGAS I DE CARALT” (Signat pel Cap de l’Àrea d’intervenció Arqueològica i per la Cap de la Secció de Patrimoni arquitectònic)

En aquest informe, en l’apartat de valoració i conclusions es diu: (pg 4 i 5)

…. Els treballs efectuats han permès identificar l’entitat i interpretar la funcionalitat de les estructures arqueològiques que s’han localitzat en el subsòl de la nau principal, quasi bé en la seva totalitat, per tant, des del punt de vista documental, els resultats de la recerca han estat satisfactoris. En aquest sentit, cal afirmar que les estructures arqueològiques localitzades han estat documentades exhaustivament.

Les estructures arqueològiques localitzades en el subsòl de la nau principal pertanyen a les tres etapes del procés productiu de la fàbrica. S’ha comprovat que cada etapa requeria introduir noves tecnologies i adequar l’espai al nou ús, la qual cosa provocava l’amortització de les estructures anteriors obsoletes, bé reaprofitant-les o bé destruint-les totalment o parcial. Aquesta superposició d’estructures arqueològiques en un mateix espai ha estat la causa que ha ocasionat el seu trinxament. El seu estat de conservació és, doncs, deficient i, en conseqüència, els seus valors patrimonials són essencialment documentals.

El pou d’aigua i les canalitzacions soterrànies de la xemeneia descobertes durant les prospeccions realitzades per l’arquitecte Josep Maria Puig Boltà mantenen un bon estat de conservació, a l’igual que el soterrani de la sala de calderes. Aquestes construccions també s’han documentat de forma exhaustiva per l’equip d’arqueòlegs.

Més enllà de consideracions semàntiques sobre estructures arqueològiques o no, el fet és que l’edifici arranca des del subsòl i que l’estat del sistema de conduccions subterrànies que hem pogut visitar, manté un bon estat de conservació, com ho mostra el reportatge fotogràfic.

També manté un bon estat de conservació el pou de 2,5 m . de diàmetre i 30 m . de fondària i que forma part de l’edifici i construït el mateix any que la farinera l’any 1879.

Els tècnics municipals signants del informe, esmenten repetidament el valor documental de les troballes, però obliden que l’edifici esta catalogat com a (A) “Protecció de façana volum i estructura general de l’edifici”, i per tant el subsòl forma part de l’estructura de l’edifici industrial, ja que aquest no funcionaria sense aquest subsòl.

De la mateixa manera que un edifici industrial no s’entendria sense les seves xemeneies tampoc s’entendria sense el complex sistema de canalitzacions i espais soterranis. I cal explicar una vegada més en les catalogacions és dóna com un fet implícit, tota vegada que no estan a la vista, però sí que estan protegides (Art. 27) pel fet que formen part de l’edifici.

Les consideracions semàntiques tendeixen a deslligar l’edifici del subsòl i per això l’informe dels tècnics municipals apunten cap al patrimoni documental.

Una altra cosa és la catalogació (H) “Protecció documental”, però aquest no és el nostre cas.

Així mateix els tècnics municipals obliden el que van manifestar en la reunió del Consell del dia 27 de gener de 2009, dient que l’edifici sí que arrencava des de baix i que el que hi ha sota un BCIL és un BCIL.

- INFORME JURÍDIC

A PETICIÓ DE LA PRESIDENTA DEL CONSELL MUNICIPAL DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE MATARÓ, EN RELACIÓ A DIVERSES QÜESTIONS PLANTEJADES EN EL DECURS DE LA REUNIÓ DE DATA 27 DE GENER DE 2009, RESPECTE AL PROJECTE DE DESMUNTATGE, TRASLLAT I EMMAGATZEMATGE DE L’EDIFICI CATALOGAT DE LA FÀBRICA FÀBREGAS I DE CARALT (Signat per la Cap del Servei d’Urbanisme).

Aquest informe de vuit apartats acaba amb sis conclusions que comentarem: (pg 15 i 16)

- Primera:
De la transcripció literal de les fitxes 150 i 151 del pla especial del patrimoni arquitectònic de Mataró 1999, relatives a la fàbrica i xemeneia de Fàbregas i de Caralt se’n despèn que el catèleg no fa cap referència expressa a la catalogació de les construccions existents en el subsòl de la parcel•la en general ni el subsòl de la fàbrica en particular

En cap dels apartats de la classificació de l’article 20 del Pla especial del catàleg, s’hi troba la protecció explícita de “construccions subterrànies existents en el subsòl”, ni cap altre definició que s’hi pugui equiparar.

Això no és cert.

No cal que els catàlegs del patrimoni arquitectònic esmentin repetidament el subsòl de cada edifici catalogat. Es dóna per fet, i així es treballa i s’actua després. Però és que en els edificis industrials aquesta evidència és claríssima, tota vegada que els soterranis formen part de l’estructura general de l’edifici, ja que aquests no podrien funcionar sense ells, - com un habitatge no pot funcionar sense una cuina i un bany -.

Tercera:
De l’informe tècnic de 20/4/09 se’n desprèn que no son el mateix les “estructures arqueològiques del subsòl” que les “estructures arquitectòniques” de la nau, circumstància que fa suposar que les estructures trobades segons l’informe d’ATICS no estan catalogades.

Les construccions del subsòl trobades fora de la projecció vertical de l’edifici, no són estructura del mateix i per tant no estan catalogades.

Això no és cert.

El refugi a la semàntica per distreure d’allò que és de sentit comú no és una bona eina de treball. L’edifici de Can Fàbregas està atrapat al subsòl des de l’origen i els plànols així ho indiquen. El subsòl és el motor de la nau industrial.

Quarta:
La “declaració” és el vehicle a través del qual un bé passa a estar catalogat i protegit.

D’acord amb el que preveu els articles 11.b) de la llei delPatrimoni Cultural Català, i l’article 11.2 de la Ley del Patrimoni Històrico artístico, perque el subsòl d’un edifici catalogat es pugui considerar catalogat i protegit, ha de constar, de forma expressa, en la declaració del bé.
El Pla especial no fa cap declaració genèrica de “grup de béns protegits o a protegir”.

Les construccions existents al subsòl de la nau de Can Fàbregas, no han sigut declarats béns protegits ni de forma expressa ni per una declaració genèrica de caràcter legal que els inclogui en aquesta categoria.

Això no és cert.

L’article 20.2 del Pla Especial del Catàleg diu: Béns de Protecció nivell A.- Protecció de façana, volum i estructura general de l’edifici.

Per tant, sí que hi ha una declaració genèrica del bé protegit:
- Quina?
- Estructura general de l’edifici.

La redactora del informe jurídic, obvia esmentar aquest concepte que li és incòmode i deriva cap a la semàntica o a categories de la Ley del Patrimonio Històrico Artístico de l’Estat Espanyol.

No cal anar tant lluny, el Pla Especial del Catàleg, en el seu article 20. A , ho diu de forma meridiana. Tanmateix els edificis estan arrelats al subsòl però els edificis industrials encara més.

La feblesa de l’informe jurídic en aquest punt és manifesta tota vegada que les conclusions tercera i quarta, reiteren els mateixos conceptes, obviant però el que diu el Pla Especial en el seu article 20.A

Cinquena:
Tots els actes administratius dictats per l’Ajuntament des del 12 d’abril de 2007, van en la línia de no enderrocar la fàbrica “Fàbregas i de Caralt” sinó de traslladar-la a un emplaçament proper a l’actual.

No existeix cap projecte d’enderroc de l’edifici de la fàbrica redactat i/o tramitat per l’Ajuntament.

En aquests moments s’està a l’espera de poder trametre a la Direcció General de Patrimoni Cultural el projecte de trasllat, així com els informes realitzats per l’empresa ATICS, en compliment del que s’indica en el seu informe de 12/12/2007

Això no és cert.

a) No hi ha cap document, cap polígon discontinu, compromís, projecte de muntatge i el lloc on aniria Can Fàbregas en el futur. Ni el mateix arquitecte redactor del projecte de desmuntatge i emmagatzematge ho sap, i així ho diu en la memòria del projecte.

Pel que fa als conceptes enderroc / trasllat, la redactora del informe, Cap del servei d’urbanisme, hauria de recordar i fer esment a l’article 28.1 del Pla Especial de Catàleg que diu:

“Els immobles o elements catalogats individualment no podran ser enderrocats o desmuntats totalment o parcial, ni podran fer-s’hi obres de reforma o reparació en la mesura que afectin els valors o elements artístics i arquitectònics, objectes de protecció segons la classificació de l’article 20 d’aquestes normes, amb les excepcions previstes en aquesta normativa”.

El trasllat de Can Fàbregas està prohibit pel Pla Especial del Catàleg del Patrimoni arquitectònic en el seu article 28.1.

b) Pel que fa al informe de l’empresa ÀTICS, Estudi historicoartístic i arqueològic de la fàbrica de Can Fàbregas. Mataró, març de 2009, l’Empresa Atics i la cap de la secció de Patrimoni Arquitectònic de l’Ajuntament de Mataró el 9 de març van prometre que el lliurarien en format elèctrònic a la Plataforma perquè una bona part del seu estudi es basava en la documentació que havíem penjat a la nostra web durant 2 anys. Després d’haver entrat al registre la sol·licitud corresponent, l’Ajuntament ens han comunicat avui- 30 d’abril- que es neguen a lliurar-nos el CD de l’estudi, i que si volem una còpia en paper- més de 150 pàgines- podem anar a can Prims a demanar-la i pagar-la. A això se li diu pagar doble: com a ciutadans ja havíem pagat l’estudi i, a més, si part de la informació l’han pogut el·laborar gràcies a la nostra web, el mímim que poden fer és lliurar-nos la còpia en CD.

Tanmateix, els que hi han tingut accés ens han dit “que és un treball prou interessant, que tendeix cap al patrimoni documental. Però, com abans s’ha dit, Can Fàbregas no és un be catalogat tipus (H) sinó tipus (A), que protegeix l’estructura general de l’edifici.

També diuen que “més enllà del gruix documental, ATICS no aprofundeix en la connexió edifici – subsòl, que era l’objectiu principal del treball. I quan ho fa, ho fa de passada, tot i esmentant l’interès evident, de la “sala de màquines, sales de calderes, la carbonera i la xemeneia, totes connectades amb un complex sistema de galeries subterrànies”, després afegeix que no ha aparegut material arqueològic significatiu.”

Una altra vegada es fa servir la semàntica per a obviar allò que és l’estructura general de l’edifici que arranca des del subsòl, que és part intrínseca de la farinera i sense la qual no funcionaria.

3. CONCLUSIONS

a) Les irregularitats de forma produïdes en la reunió del 22 d’abril de 2009 Consell del Patrimoni Arquitectònic, són greus.

Presentar els informes tècnic i jurídic poc abans de la votació, altera qualsevol normativa administrativa directa o indirecta, però per damunt de tot posa en evidència una voluntat de tirar pel dret aliena al treball ben fet.

b) La participació ciutadana i en aquest cas la participació dels membres del Consell, queda en entredit, tota vegada que els informes tècnic i jurídic, abans esmentats es van lliurar poc abans de la votació

c) Obviar els articles de la llei, en aquest cas del Catàleg del Patrimoni arquitectònic, i els referents a l’Àrea d’expectativa arqueològica de la Ley del patrimonio històrico espanyol en el seu art. 43 (que obliga a fer excavacions en àrea d’expectativa arqueològica, i ho és ja que hi passa la Via Augusta ), és relativitzar conceptes que estan reglats i que els responsables municipals han de vetllar per al seu acompliment. No és de rebut posar-los a votació.

Allò que esta reglat no es posa a votació.

d) Dol veure com des de l’administració hi ha diverses vares de mesurar l’aplicació de la normativa del Patrimoni arquitectònic i es fa difícil recordar una reunió de treball en tot l’Ajuntament, durant molts anys, com la del dia 22 d’abril del Consell del Patrimoni Arquitectònic, en la que s’hagi produït una pressió de tanta envergadura, que va passar per damunt de les més elementals normes de treball regulades pel marc legal.

e) A l’administració li correspon fer aplicar la normativa vigent i no pas, quan no li interessa, relativitzar-la i posar-la a votació, amb un escenari final ja previst.