Informe jurídic, signat per la per la Cap del Servei d’Urbanisme.

SERVEI D’URBANISME. INFORME

(1)
El present informe jurídic es redacta a petició de la Presidenta del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró, en relació a diverses qüestions plantejades en el decurs de la reunió de data 27 de gener de 2009, respecte al projecte de desmuntatge, trasllat i emmagatzematge de l’edifici catalogat de la fàbrica Fàbregas i de Caralt.
Segons el contingut de l’acta, es van plantejar, entre altres, les qüestions següents:

1. L’existència de soterranis i túnels és important per poder explicar l’edifici. La catalogació d’un edifici porta implícita la catalogació del subsòl i en aquest cas això impossibilita el desmuntatge i el trasllat. els béns protegits A i B no es poden traslladar.

2. La normativa del PEPA no permet enderrocar l’edifici ni les peces catalogades amb nivell A, que només contempla el possible trasllat dels elements protegits a nivell C i no a nivell A i que la parcel•la es considera indivisible i per tant no se’n pot segregar cap part.
Considera també que els elements trobats al subsòl formen part del conjunt catalogat i sinó ha de ser un jurista el que digui el contrari.
Per tant entén que l’acció que es porta a votar és il•legal.

3. El PEPA no permet el trasllat. Quan el Pla especial diu quines obres es poden realitzar en el nivell A no parla del trasllat.

PRIMER:
Normativa aplicable:

-Pla especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró 1999.
-Llei 9/1993 de 30 de setembre de Patrimoni cultural català.
-Ley 16/1985 de 25/6 del Patrimonio Histórico Español
-Decret 78/2002 de 5/3 del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.
-Text refós de la Llei d’Urbanisme i el seu reglament.

SEGON:
Sobre la catalogació:

El plànol temàtic 6 de la Memòria del Pla Especial del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Mataró 1999, situa un total de 17 fàbriques, repartides per tot el nucli urbà, que s’inclouen en el catàleg, entre les que hi figura “l’antiga Fàbrica Fabregas i de Caralt”.

Les fitxes corresponents a aquest edifici (números 150 i 151) contenen les dades següents:

150.
DENOMINACIÓ: Fàbrica Fàbregas i de Caralt
EMPLAÇAMENT: C. Biada 15
BARRI: Eixample
ÈPOCA: 1920 Aprox.

(2)
ESTIL:
AUTOR:
ÚS: Industrial.
PLANEJAMENT VIGENT: (P.G.O./1996). Sector de reindustrialització 2b-03. Sector Fàbregas i de Caralt.
NIVELL DE PROTECCIO (PLA ESPECIAL):
Protecció A.
Façanes, volumetria i estructura general de la nau industrial i les edificacions de la porteria…
CONDICIONS DE PLANEJAMENT:
El conjunt industrial està inclòs en un sector de reindustrialització.
Caldria que el desenvolupament d’aquest sector garantís la protecció del bé
catalogat.
DESCRIPCCIÓ FISICA I VALORACIÓ:
Edifici de planta baixa i dos pisos situat a l’illa de cases entre el carrer Biada i el carrer Pizarro. Presenta una estructura de pilars d’obra i sostres de perfils laminats i revoltons. La coberta, a dues aigües i amb encavallades de fusta que actualment no es poden veure degut a l’existència d’un falç sostre. La façana és d’obra estucada i està ornamentada mitjançant la utilització del totxo vist per remarcar les cantonades, n els dintells de finestres i portes i senzilles cornises a nivell de cada pis. El conjunt es completa amb la xemeneia i dos cossos de planta baixa amb façana al carrer Biada que corresponen a l’antiga porteria.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Mitjà. L’exterior ha sofert la degradació del temps, l’interior s’ha subdividit sense gaire cura.

Pel que fa a la xemeneia, descrita en la fitxa nº 151, cal afegir-hi les dades següents:

151.
DENOMINACIÓ: Xemeneia Fàbregas i de Caralt.
ÚS: xemeneia de vapor.
PLANEJAMENT VIGENT:
(P.G.O./1996). Sector de reindustrialització 2b-03
Declarat bé cultural d’interès local, BCIL.
NIVELL DE PROTECCIÓ (PLA ESPECIAL)
Protecció C.
DESCRIPCIÓ I VALORACIÓ FÍSICA:
Xemeneia exenta situada a l’interior de l’illa de cases entre el carrer Biada, el carrer Pizarro i la Rda. Prim. Es tracta d’una obra de fàbrica de planta circular que disminueix de secció amb l’alçada. A la part superior, configurant la boca de sortida de fums, presenta un petit relleu. S’entrega al terra mitjançant una base d’obra vista treballada. La Xemeneia està lleugerament desplomada per la qual cosa fou lligada amb uns cèrcols metàl•lics a tot el seu llarg.
ESTAT DE CONSERVACIÓ:
Mitjà.

D’aquestes fitxes, transcrites literalment, se’n desprèn que el pla especial no fa cap referència expressa a la catalogació de les construccions existents en el subsòl de la parcel•la en general ni en el subsòl de la fàbrica en particular.

TERCER:
Sobre les diverses categories de béns protegits.

(3)
La Llei del Patrimoni Cultural Català, estableix tres categories de protecció comunes als béns mobles, immobles i immaterials: els béns culturals d’interès nacional (BCIN), els béns catalogats i la resta de béns integrats en l’ampli concepte de patrimoni cultural definit en l’article 1.

Aquesta Llei, a més a més dels BCIN, crea una segona esfera de protecció de béns del patrimoni cultural de menor rellevància, que anomena “béns catalogats”, els instruments de protecció i de control dels quals recauen principalment en els municipis; aquésts es denominen béns culturals d’interès local (BCIL).

Els béns culturals d’interès nacional i la seva declaració, venen regulats en l’article 7 de la Llei;
pel que fa a la resta de béns, l’article 17 estableix que la catalogació de béns immobles s’efectuarà mitjançant llur declaració com a béns culturals d’interès local, per part del ple dels ajuntaments.

Pel que fa al Pla especial del catàleg de Mataró, encara que no hi hagi cap apartat de la memòria ni cap article de la normativa que ho digui expressament, analitzades les 354 fitxes que el composen, resulta que existeixen tres grans categories de béns :

BÉNS CULTURALS D’INTERÈS NACIONAL (BCIN), amb declaració expressa.
BÉNS CULTURALS D’INTERÈS LOCAL (BCIL), amb declaració expressa a través de la inclusió en el pla especial del Patrimoni Arquitectònic i ambiental de Mataró de 1983.
BÉNS DE NOVA CATALOGACIÓ, la declaració explícita dels quals és el propi pla especial de 1999.

La xemeneia té la declaració de BCIL.
L’edifici de la fàbrica Fàbregas i de Caralt es cataloga amb el Pla Especial de 1999.

Per tant, la “declaració” és el vehicle a través del qual un bé passa a estar catalogat i protegit.

QUART.
Sobre els nivells de protecció.

Com s’ha indicat en el punt primer, els nivells de protecció previstos per la fàbrica i per la xemeneia, son A i C, respectivament.

Dins del Capítol III NIVELLS DE PROTECCIÓ, apartat III-b Classificació dels nivells de protecció, l’article 20 de la normativa del Pla especial del Catàleg, complementant el règim de protecció contingut a la Llei del Patrimoni Cultural Català, estableix el següent:

“Segons els nivells de protecció els béns catalogats individualment considerats es classifiquen de la següent manera:

Béns de protecció nivell A: protecció de façana, volum i estructura general de l’edifici. En aquest nivell s’hi inclouen també tots els béns declarats d’interès nacional d’acord amb la Llei 9/1993 de Patrimoni Cultural Català. S’entendran incorporats automàticament els que es declarin en el futur.

Béns de protecció nivell C: protecció d’elements aïllats. Aquesta protecció es limita a la conservació d’elements arquitectònics o ornamentals.”

Recordar que les catalogacions exactes de les fitxes del catàleg son (textualment):

(4)

Fàbrica:
Protecció A.
Façanes, volumetria i estructura general de la nau industrial i les edificacions de la porteria…

Xemeneia:
Protecció C.

Resulta convenient analitzar cóm tracta el catàleg les altres fàbriques incloses en el pla especial amb el nivell de protecció A.

De les 9 fàbriques catalogades amb el nivell de màxima protecció “A”, 5 tenen la mateixa descripció: “Protecció A: façanes, volumetria i estructura general de l’edifici”.

A les 4 restant, a la descripció anterior, s’hi afegeixen alguns aspectes més.
Així tenim:
La fàbrica Fontdevila i Torres (fitxa 120) preveu: “Protecció A, façanes, volumetria i estructura general de la fàbrica, el despatx i les portalades”.
La Farinera (fitxa 143) preveu: “Protecció A, façanes, volumetria i estructura general de l’edifici. La protecció A es refereix a l’estructura amb arcs parabòlics dels magatzems”.
La Bóbila (fitxa 148) preveu: “Protecció A, façanes, volumetria i estructura general de l’edifici, referida a la peça del forn”.
Fàbrica Fàbregas i de Caralt (fitxa 150): “Protecció A, façanes, volumetria i estructura general de la nau industrial i de les edificacions de la porteria”.

D’aquesta comparació se’n pot deduir, que el Pla Especial utilitza la formula d’establir una protecció de caràcter estàndard per totes les fàbriques catalogades amb nivell A, afegint i/o puntualitzant aspectes concrets per aquells edificis amb peculiaritats o característiques diferents. En cap d’aquestes fàbriques, s’esmenten les construccions existents en el subsòl de l’edifici.

Segons l’article 3 de la normativa, el pla especial (del catàleg) ”constitueix l’instrument per atorgar un règim jurídic als edificis, elements d’edificis, conjunts i àmbits inclosos a les fitxes de protecció corresponent que conformen el patrimoni cultural immobiliari i ambiental de Mataró”.

El Pla especial té com objectius :
a)determinar els béns culturals, obres d’arquitectura, elements diversos i àmbits urbans.
b)Establir nivells de protecció i les propostes d’actuació.
c)Establir un programa d’actuació d’acord amb els anteriors objectius i les activitats econòmic- financeres, tant del sector públic com del sector privat.
d)Promocionar i difondre la rehabilitació del patrimoni. (Art. 3)

El pla especial estableix una classificació per nivells de protecció i en base a la mateixa fa una tria dels elements objecte de protecció en funció de la categoria que els hi assigna. Així, el pla determina, si els elements i la seva categoria de protecció, son de nivell A, B, C, D, E…. en funció si la seva catalogació es total o parcial. Fa la classificació següent:

Protecció de façana, volum i estructura general de l’edifici.
Protecció de façana.
Protecció de façana i volum

(5)

Protecció de façana i/o volum de sèries o conjunts urbans.
Protecció d’elements aïllats.
Protecció referida a conjunts o paràmetres d’interès tipològic, ambiental compositiu: carrers.
Protecció d’elements paisatgístics ambientals i naturals :jardins, fonts i elements vegetals.
Protecció de jaciments arqueològics.
Àrees d’expectativa arqueològica.
Protecció documental. (Art. 20)

Per tant, el pla especial ha optat per fer una tasca detallada i pormenoritzada dels elements objecte de protecció, establint un ampli ventall de categories per tal que la classificació es pugui ajustar bén bé a les característiques de cada element a protegir.
Es constata, per tant una voluntat d’establir un “numerus clausus” d’elements a catalogar i a protegir.

Avançant ja en l’anàlisi de la descripció concreta de la protecció que s’estableix respecte a la fàbrica Fàbregas i de Caralt, es a dir catalogació “A” (protecció màxima) que compren la protecció de façanes, volumetria i estructura general de la nau industrial, caldria analitzar què s’entén, des d’un punt de vista tècnic, per estructura general de la nau industrial, tota vegada que aquest terme podria portar a errors d’interpretació.

En una primera aproximació, l’estructura d’un edifici es “el conjunt d’elements resistents d’una edificació, tenint en compte llur configuració i disposició, les quals son determinades per la manera de sostenir i construir la coberta i els sostres dels pisos que ha de tenir”. (Diccionari de la Llengua Catalana, Enciclopèdia Catalana).

Per tant, des d’un punt de vista ampli, es podria entendre que si la part existent en el subsòl d’aquest edifici de la nau Fàbregas i de Caralt, reuneix les condicions descrites en la definició i es pogués afirmar que aquestes construccions formen part de “l’estructura general de l’edifici”, es podria concloure que aquesta part es pot entendre també catalogada amb nivell de protecció “A”, com l’edifici al que sustenta, per tractar-se de “l’estructura general de la nau industrial”.

En aquest sentit, el treball realitzat per ATICS “Estudi historicoartístic i arqueològic de la fàbrica de Can Fàbregas” fa referència en diversos apartats a les “estructures conservades al subsòl”. Veure tot el punt 3.3 relatiu al desenvolupament dels treballs arqueològics i les fotografies que en el mateix s’esmenten, així com els primers paràgrafs del punt 3.3.1 en els que el terme estructures torna a aparèixer.

Des del punt de vista de qui subscriu, de l’anàlisi del treball d’ATICS, es podria entendre la connexió
de les estructures trobades en el subsòl amb les que es troben en superfície de tal manera que ambdues podrien formar un tot indivisible en relació a la construcció de l’edifici.

Malgrat aquesta primera apreciació, a l’informe tècnic de 20/4/2009 de l’arqueòleg, cap de l’àrea d’intervenció arqueològica i de l’arquitecta, cap de la secció de patrimoni arquitectònic, s’hi fa constar que “….L’objectiu dels treballs arqueològics ha estat l’obtenció exhaustiva de dades a partir dels objectes (material arqueològic), dels sediments (estrats) i de les estructures trobades (entenent com a estructures arqueològiques, les restes construïdes existents en el subsòl, terme diferent al concepte d’estructura arquitectònica, emprat per definir el conjunt d’elements resistents d’una edificació encarregats de sostenir la coberta, sostres i tancaments de l’edifici i de garantir-ne la seva estabilitat) “.

(6)

Per tant, sembla que no son el mateix les “estructures arqueològiques” trobades en el subsòl que les “estructures arquitectòniques de la nau” a les fa referència la fitxa 150 del catàleg.

Qui subscriu no és competent per discernir sobre les diferencies existents entre “estructures arquitectòniques”, “estructures arqueològiques” i “estructura general de la nau industrial” (tal com s’especifica a la fitxa de catalogació) i les conseqüències que aquests diferents termes poden tenir cara al tema que s’està analitzant. En qualsevol cas, qualsevol nova qüestió que es plantegi en relació a aquest extrems haurà de ser objecte d’informe tècnic i no jurídic.

CINQUÈ:
Sobre les declaracions de béns catalogats.

La declaració d’un bé com a Bé cultural ja sigui nacional o local, és una de les parts fonamentals a l’hora de catalogar els béns objecte de protecció, tota vegada que a partir de la mateixa s’estableix quins béns estaran sotmesos al bloc de béneficis i càrregues, drets i deures als que s’hauran de sotmetre; la declaració es doncs una part extremadament important a l’hora fixar el règim jurídic d’aquests béns i totes les restriccions que sobre els mateixos s’estableixin han de ser objecte d’estricta regulacio. D’aquí ve que les lleis regulin rigurosament l’acte de la declaració.

Ni el Pla Especial de Catàlèg del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, ni la Llei catalana ni la Llei estatal, contenen preceptes dels que es pugui deduir que els béns existents en el subsòl, en la projecció vertical d’un edifici catalogat, s’hagin d’entendre objectivament declarats béns catalogats amb el mateix nivell de protecció que l’edifici.

Contrariament si que incorporen disposicions que estableixen el contrari :

L’article 11 de la llei del Patrimoni Cultural Català, quan analitza el contingut de la declaració d’un bé cultural d’interés nacional, indica que aquèsta ha d’incloure les espeficicacions següents:

a)Una descripció clara i precisa del bé o els béns, que en permeti la identificació, amb llurs pertinences i accessoris, si n’hi ha, i que determini, en el cas que es tracti de béns immobles, si la declaració inclou el subsòl i, si s’escau, els béns mobles vinculats a l’immoble…

Res diu l’article 17, quan parla de les declaracions de béns immobles (declaració de BCIL).

Pel que fa a la Llei estatal, del Patrimonio Histórico Español, l’article 11.2 estableix que la resolució de l’expedient que declari un bé d’interés cultural l’haurà de desciure clarament. En el supósit d’immobles, delimitarà l’entorn afectat per la declaració i en el seu cas, es definiran i enumeraran les parts integrans, les pertenences i els accessories compresos en la declaració.

Per tant, perque el subsòl d’un edifici catalogat es pugui considerar catalogat i protegit, ha de constar, de forma expressa, en la declaració del bé.

Per una mes completa visió del tema de la “declaració” d’un bé protegit, s’ha de fer referència a les declaracions genèriques que es formulen directament per una norma.

(7)

L’article 18 de la llei de patrimoni cultural català estableix:

1.Ultra els béns culturals d’interés nacional i els béns catalogats, fan part també del patrimoni cultural català els béns móbles i immobles que, tot i no haver estat objecte de declaració ni de catalogació, reuneixen els valors descrits en l’article 1.

L’article 1 de la mateixa llei diu: El patrimoni cultural català, és integrat per tots els béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de catalunya que per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic, mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors condicions a les generacions futures.

Per la seva part, la llei estatal en el Títol primer relatiu a “De la delcaración de bienes de interés cultural” estableix el següent:

Art. 9
1.Gozan de singular protección y tutela los bienes integrantes del Patrimonio Històrico español declarados de interés cultural por ministerio de esta ley o mediante real decreto de forma individualizada.

L’article 40, a l’hora de regular aspectes relacionats amb el patrimoni arqueológic, la llei estatal posa un clar exemple de les declaracions legals genèriques d’un bé d’interés cultural, quan diu:

2.Quedan declarados bienes de interés cultural por ministerio de esta ley las cuevas, abrigos y lugares que contengan manifestaciones de arte rupestre.

Per tant, per ambudes lleis, els béns d’interés nacional / local / catalogants en general, han de ser declarats com a tals de forma expressa a través d’una declaració individualitzada o de manera genèrica o legal, quan així ho disposi una norma amb rang de llei.

Les construccions existents al subsòl de la nau de Can Fábregas, no han sigut declarats béns protegits ni de forma expressa ni per una declaració genèrica de caracter legal que els inclogui en aquesta categoria.

Algun tècnic expert en la matèria hauria de dir si les construccions existents en el subsòl de la fàbrica Fàbregas i de Caralt, tenen els valors descrits en l’article 1 de la Llei catalana, per determinar si les mateixes, encara que no estiguin expressament catalogades, tenen la categoria generica de patrimoni cultural català; en aquest supósit, no caldria que fóssin catalogades expressament.

SISÈ:
Sobre la possibilitat d’enderrocar/traslladar elements catalogats:

L’article 27 de la normativa del pla especial, destinat a regular els diferents nivells de protecció, estableix textualment, en relació al nivell de protecció “A”, que no es permet l’enderrocament de l’edifici ni de les peces catalogades. Així mateix disposa que les intervencions que es produeixin a l’interior i exterior

(8)

hauran de respectar els elements arquitectònics d’interès i per això l’Ajuntament recavarà la documentació necessària.

Com a punt de partida i abans de qualsevol altre reflexió, sobre el tema de l’enderroc, cal remarcar que no existeix cap projecte d’enderroc de l’edifici de la fàbrica Fàbregas i de Caralt redactat i/o tramitat per l’Ajuntament.

En aquest sentit cal recordar i detallar els antecedents, procés i presa de decisions que s’han produït en relació a aquest tema, que conclou amb la decisió que la fàbrica sigui traslladada i no enderrocada. Cap d’aquest actes administratius han estat desvirtuats ni suspesos fins ara per cap tribunal o jutge i per tant gaudeixen de la presumpció de legalitat, executivitat i fermesa.

Prèviament, veiem la diferència entre els termes “enderrocar” i “traslladar”.

Enderrocar: Tirar a terra, desfer una construcció fent caure successivament les parts de què es compon.

Traslladar: Mudar una cosa d’un lloc a un altre.

(Diccionari de la Llengua Catalana. Enciclopèdia Catalana)

Pel que fa al procediment seguit fins ara:

1.
El Ple municipal, en sessió de 12 d’abril de 2007, va acordar

“Encarregar a la societat municipal PUMSA, en la seva qualitat d’administració actuant del Sector “Ronda Barceló-Fàbregas i de Caralt”, que realitzi, a través de tècnics competents en la matèria, juntament amb els serveis tècnics municipals, els treballs i estudis necessaris per tal de buscar una alternativa al tractament que s’ha de donar a la nau catalogada de la fàbrica Fàbregas i de Caralt, que contempli, si s’escau, el seu trasllat a un emplaçament proper, en connexió amb els estudis que també s’han de realitzar en relació al sector veí de TORRIJOS.”

2.
Fruit d’aquest acord, els serveis tècnics municipals i la societat Municipal PUMSA, van realitzar un seguit d’estudis encaminats a donar resposta a l’encàrrec del Ple, els quals comprenien:

•L’encaix urbanístic per al trasllat de la fàbrica “Fàbregas i de Caralt”
•L’estudi econòmic del trasllat de la fàbrica.
•Els estudis tècnics sobre la possibilitat de traslladar la nau, realitzats per l’arquitecte Josep Maria Puig Boltà.

Aquests treballs van ser objecte d’un procés de debat i de participació ciutadana, amb entitats ciutadanes i particulars.

3.
Per decret d’Alcaldia de 27 de novembre de 2007, el contingut del qual es transcriu textualment i íntegre, es va disposar demanar informe a la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, en el sentit següent:

(9)

“La Junta de Govern Local, el 8 de gener de 2007, va aprovar inicialment la “modificació del Pla Especial del patrimoni arquitectònic de Mataró: fàbrica Fàbregas i de Caralt/fàbrica Can Minguell”, supeditant l’aprovació definitiva a l’aprovació definitiva del “Pla Especial d’integració volumètrica PE-01 àmbit illa 6 Fàbregas i de Caralt” que es tramita paral•lelament i al “Pla de millora urbana de l’àmbit Rda. Barceló-illa Fàbregas i de Caralt”, aprovada provisionalment el 7 de novembre de 2006. Aquest darrer document es va aprovar definitivament el 25 de gener de 2007.

L’adopció d’aquest acord, va ser precedit d’un informe de l’arquitecte Oriol Bohigas de desembre de 2006 i d’un debat en el sí del Consell del Patrimoni Arquitectònic i ambiental de Mataró, el 18 de desembre de 2006.

Pel que fa a la fàbrica “Fàbregas i de Caralt”, la modificació del catàleg que es proposa consisteix en canviar els actuals nivells de catalogació del conjunt:

A: protecció de façanes, volumetria i estructura general de la nau industrial i elements de les porteries.
C: protecció de la xemeneia,
passant a nivell de protecció H (protecció documental)

El canvi que es proposa, ve donat per la impossibilitat de garantir la permanència del conjunt catalogat de la fàbrica “Fàbregas i de Caralt” i integrar-lo amb èxit i dignitat en el nou centre comercial que el Planejament General vigent situa en la parcel•la que actualment ocupa la indicada fàbrica.

En la fase procedimental posterior a l’aprovació inicial, es va sotmetre l’acord a informació pública, produint-se un important debat i participació ciutadana. També es va demanar el preceptiu informe a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Respecte a l’opinió pública que s’ha generat al voltant d’aquest acord, fer constar que s’ha constituït la plataforma ciutadana “Salvem Can Fàbregas i de Caralt” que reivindica que no s’enderroqui l’edifici de la fàbrica i fa propostes de caràcter general relacionades amb la protecció i rehabilitació del patrimoni arquitectònic de la ciutat.

En relació a l’informe sol•licitat a la Direcció General del Patrimoni Cultural, per escrit de 18 de gener de 2007, la Secretària de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona, va demanar a l’Ajuntament, la documentació complementària següent:

Memòria justificativa respecte la pèrdua dels valors històrics de l’edifici que en el seu moment van motivar la seva protecció com a Bé cultural d’interès local.

Aquesta memòria no s’ha tramès a la Secretària de la Comissió Territorial, tota vegada que al tractar-se d’un tema que ha provocat un gran ressò ciutadà, s’han assajat i estudiat altres possibles alternatives a la proposta inicialment prevista, partint de l’acord del Ple municipal de data 12 d’abril de 2007, que es transcriu a continuació:

(10)

Encarregar a la societat municipal PUMSA, en la seva qualitat d’administració actuant del Sector “Ronda Barceló-Fàbregas i de Caralt”, que realitzi, a través de tècnics competents en la matèria, juntament amb els serveis tècnics municipals, els treballs i estudis necessaris per tal de buscar una alternativa al tractament que s’ha de donar a la nau catalogada de la fàbrica Fàbregas i de Caralt, que contempli, si s’escau, el seu trasllat a un emplaçament proper, en connexió amb els estudis que també s’han de realitzar en relació al sector veí de TORRIJOS.

Partint d’aquest encàrrec concret del Ple de la corporació, s’han realitzat estudis i treballs encaminats a constatar si l’alternativa del trasllat es possible i/o recomanable.
La proposta alternativa sorgida desprès de diversos estudis, es la següent:

Situar el conjunt de la nau, els seus edicles i el pati que conformen entre elles aquestes edificacions, per sobre del carrer Biada, a la cantonada que forma amb el carrer Tetuan.

Els informes que sustenten aquesta proposta, son de caràcter tècnic, econòmic i urbanístic.

La proposta comporta el “trasllat o desplaçament” del conjunt arquitectònic catalogat de la fàbrica el que implica la permanència de la mateixa en contra de la proposta originaria que preveia la seva descatalogació i posterior enderroc.

A la vista de que el concepte de “trasllat” o “desplaçament” de béns catalogats és present a la legislació catalana i estatal sobre Patrimoni Cultural, encara que sigui per casos diferents al que ens ocupa i sempre sota condicions i procediment estrictes, i tenint en compte que estem davant d’un tema certament compromès per la ciutat i del que la Direcció General del Patrimoni Cultural ja disposa d’antecedents, es fa aconsellable una consulta a la Direcció General de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per tal que, a la vista dels antecedents exposats la documentació dels quals ja disposa la Direcció General, informi sobre la possibilitat de tramitar i executar la proposta de trasllat sense necessitat de modificar el Pla Especial del Catàleg del Patrimoni, ja que el resultat final de l’actuació preveu el manteniment de la nau catalogada, i amb el bén entès de que es proposa el trasllat íntegre dels elements originals catalogats.

A aquests efectes i en mèrits de les atribucions conferides per l’art. 21.1 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local,

RESOLC:
ÚNIC.-
Sol•licitar informe a la Direcció General de Cultura de la Generalitat de Catalunya, sobre la possibilitat de tramitar i executar la proposta de trasllat íntegre dels elements originals catalogats de la fàbrica de “Fàbregas i de Caralt”, sense necessitat de modificar el Pla Especial del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Mataró.

4.
En resposta a la petició municipal, la Direcció General del Patrimoni Cultural, el 12/12/2007 va emetre informe en el sentit següent textual i íntegre:

“En data 27 de novembre l’Ajuntament de Mataró ha tramès un escrit a aquesta Direcció General informant de la voluntat de l’Ajuntament de traslladar d’ubicació la fàbrica de Can Fàbregas i Caralt, edifici situat a Mataró i declarat bé cultural d’interès local. L’Ajuntament

(11)

sol•licita informació sobre el procediment administratiu a seguir per al trasllat d’aquest edifici i, concretament, sobre si el trasllat requereix o no l’autorització del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Igualment, informa a la Direcció de la seva voluntat de desistir del seu projecte inicial que comportava la descatalogació de la fàbrica com a bé cultural d’interès local.

D’acord amb l’article 17.4 de la Llei del patrimoni cultural català i l’article 2.1.d) del Decret 276/2005, de 27 de desembre, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i, concretament, les comissions territorials del patrimoni cultural han d’autoritzar les descatalogacions de béns culturals d’interès local.

Per altra banda, l‘article 37 de la Llei i l’article 2.1.h) del Decret disposen que les comissions han d’autoritzar el desplaçament d’immobles d’interès nacional. No s’estableix expressament que el trasllat de béns culturals d’interès local hagi de ser autoritzat pel Departament.

Així doncs, fent una interpretació sistemàtica de la normativa citada, hem de concloure que la competència del Departament (de Cultura i Mitjans de Comunicació) en relació amb els béns culturals d’interès local es cenyeix a l’autorització de llur descatalogació. Consegüentment, el trasllat de la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt no requerirà l’autorització del Departament sempre que es tracti exclusivament d’un trasllat, és a dir, sempre que es mantinguin i conservin en la seva integritat les parts de l’edifici que segons la fitxa estan catalogades com a bé cultural d’interès local.

Tot i així, es considera convenient que la Comissió, atesa l’envergadura del projecte, vetlli per tal que es mantingui la integritat de l’edifici. En aquest sentit, és convenient que la Comissió analitzi el projecte de trasllat i emeti un informe i que comissioni un tècnic que supervisi l’execució del projecte.”

5.
Recollint opinions, suggeriments i idees del procés de participació realitzat, tenint en compte el contingut de l’informe de la Direcció General del Patrimoni Cultural i els estudis que es van anar realitzant, en la Comissió Municipal Informativa de Serveis Territorials del dia 18 del mes de desembre de 2007, en l’apartat de línies d’actuació, es va informar sobre la proposta municipal de trasllat, a un emplaçament proper, la nau catalogada de la fàbrica “Fàbregas i de Caralt”.

La proposta municipal es concretava en traslladar la fàbrica a la cantonada del carrer Tetuan amb el carrer Miquel Biada, partint dels criteris establerts en l’informe de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

6.
En base als antecedents anteriors, per Decret del Conseller Delegat d’Urbanisme de 18 de desembre de 2007, es va disposar

Primer:
Fixar les actuacions que s’hauran de portar a terme en relació al trasllat de la fàbrica FABREGAS I DE CARALT:

(12)

•Prosseguir amb el tràmit de l’expedient de modificació del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró, aprovat inicialment el 8 de gener de 2007, eliminant del mateix la descatalogació de la fàbrica Fàbregas i de Caralt i continuant el tràmit de catalogació a nivell “A” de la nau de Can Miguell.

•Prosseguir amb el tràmit del Pla Especial d’Ordenació Volumètrica PE-01 “àmbit illa 6, Fàbregas i de Caralt” (edifici comercial), el qual va ser aprovat inicialment, per acord de la Junta de Govern Municipal de data 8 de gener de 2007.

•Prosseguir amb el tràmit de la modificació del Pla General dels “Entorns Biada”, els treballs preparatoris de la qual van ser aprovats per acord del Ple municipal de l’11 de gener de 2007 i modificat, per acord de 12 d’abril de 2007, designant a PUMSA Administració Actuant d’aquest sector de planejament.

•Redactar i tramitar el projecte de trasllat de la nau de la fàbrica FABREGAS I DE CARALT, a l’emplaçament Tetuan/Miquel Biada, partint dels criteris establerts en l’informe del Director General del Patrimoni Cultural de 12 de desembre de 2007 : “Consegüentment, el trasllat de la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt no requerirà l’autorització del Departament sempre que es tracti exclusivament d’un trasllat, és a dir, sempre que es mantinguin i conservin en la seva integritat les parts de l’edifici que segons la fitxa estan catalogades com a bé cultural d’interès local.
Aquest projecte haurà de comprendre: desmuntatge de l’edifici actual, trasllat, emmagatzematge i custodia dels materials i projecte de muntatge de l’edifici original en el nou emplaçament.
S’accepten les consideracions fetes per la Direcció General del Patrimoni Cultural, entre les que es proposa el nomenament d’un tècnic que supervisi l’execució del projecte.

Segon:
Encarregar a la societat municipal PUMSA, en la seva qualitat d’administració actuant, en el “Sector Ronda Barcel-Fàbrica Fàbregas i de Caralt”, segons acord del Ple Municipal de 12 de febrer de 2004, la redacció del projecte de trasllat de la nau de la fàbrica Fàbregas i de Caralt, segons les especificacions de l’informe de la Direcció General de Patrimoni Cultural.

Tercer:
Notificar el present decret als interessats, a la Direcció General del Patrimoni Cultural, a PUMSA i a les persones i organitzacions que han participat en el debat i en el programa de participació ciutadana, relatiu a la nau de Can Fàbregas.
La normativa del Pla especial del catàleg, no contempla la possibilitat de traslladar els elements catalogats “A”, ni en positiu ni en negatiu. Simplement no ho regula.
Si que es preveu el trasllat o desplaçament en la normativa estatal i autonòmica, i en base a la mateixa, l’informe del Director General de Patrimoni cultural admet aquesta possibilitat per l’edifici de la fàbrica Fàbregas i de Caralt, emetent el seu informe de 12/12/07 i acceptant–lo implicitament.

Pel que fa al desplaçament d’immobles, l’article 37 de la llei de patrimoni cultural català, indica que “Els immobles d’interés nacional són inseparables de llur entorn. Només es pot procedir a fer-ne l’aixecament o el desplaçament en els termes fixats per la lesgislació estatal i, en tot cas,
(13)

amb l’informe favorable previ del Departament de Cultura, amb la llicència urbanística corresponent i un cop feta la intervenció arqueològica, si escau, en el subsòl”.

Ara s’està en el tràmit del document tècnic que regula el procés de desmuntatge, trasllat i muntage parcial de l’edifici, el qual s’haurà de trametre novament a la Direcció General de Patrimoni Cultural.

No hi ha cap previsió d’enderrocar l’edific de la fàbrica Fàbregas i de Caralt, ni s’ha aprovat cap projecte d’enderroc. Tot el procès s’encamina al trasllat, circumstància que no està expressament prohibida, la normativa general el preveu per alguns casos i la Direcció General de Patrimoni Cultural ho accepta implicitament en el seu escrit de 12/12/2009.

SETÈ:
No s’ha fet cap segregació de la parcel.la en la que s’inclou la fàbrica de Fàbregas i de Caralt.

VUITÈ:
Altres aspectes de la normativa general aplicable mereixedors de ser considerats.

Del Pla Especial del catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró.

—- L’art. 7 de les normes del PE preveu la seva modificació, tant pel que fa a la variació del nivell de protecció i propostes d’actuació, com pel que fa a l’exclusió d’un bé catalogat. En aquest darrer cas, es requerirà la reconsideració dels paràmetres utilitzats pel pla i la concurrència específica d’alguna de les circumstàncies següents, previ informe favorable de la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural:

-Enderroc a causa de destrucció o ruïna.
-Enderroc per determinacions del planejament.
-Errors en l’apreciació dels paràmetres.
-Per determinacions del planejament en funció de l’interés públic.

Observar que el propi pla especial preveu l’exclussió d’un bé catalogat per “determinacions del planejament” i per“determinacions del planejament en funció de l’interés públic”

—- Els articles 28 a 36 de la normativa del PE “Règim edificatori” regulen el règim d’edificabilitat dels edificis i béns cagtalogats, establint, com a principi general que els immobles o elements catalogats individualment no podran ser enderrocats o desmuntats totalment o parcial; per altre banda, es preveu, que si per supòsits de força major o per poder proccedir a la restauració d’un edifici es fés necessari l’enderroc total o parcial, és podrà

procedeir a l’enderroc total o parcial, previa petició a l’ajuntament amb l’aportació de diversos documents justificatius i projectes tècnics, marcant-ne així mateix el procediment terminis de reconstrucció, etc. circumstàncies que entenem s’hauriem d’aplicar per analogia en el suposit de trasllat de la nau de Fàbrega i de Caralt que ens ocupa.

(14)

—- Dins del capítol dedicat al REGIM DISCIPLINARI fer esment que es considera infracció urbanística molt greu “la destrucció total o parcial de béns catalogats i el trasllat, sense autorització, d’elements artístics pertenyents als esmentats béns”. Aquesta puntualització de “sense autorització” fa pensar amb la voluntat implicita de la normativa d’admetre trasllats amb autorització previa.

Llei 9/1993 del Patrimoni cultural català.

Art. 37: Desplaçament d’immobles:
Els immobles d’interés nacional són inseparables de llur entorn. Només es pot procedir a fer-ne l’aixecament o el desplaçament en els termes fixats per la legislació estatal i, en tot cas, amb l’informe favorable del Departament de Cultura, amb la llicència urbanística corresponent i un cop feta la intervenció arqueològica, si escau, en el subsòl.

Art. 46:
Patrimoni arqueològic: Els béns mobles i immobles de caràcter històric per a l’estudi dels quals cal utilitzar metodologia arqueològica integren el patrimoni arqueològic català.
La seva protecció s’estableix mijatçant la declaració de BCIN o la seva catalogació.
En cas de tramitació de projectes d’obres s’ha de demanar informe al Departament de Cultura.

Decret 78/2000 de 5/3 del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

En la mesura que els treballs tècnics realitzats per l’empresa ATICS s’han fet utilitzant tècniques arqueològiques cal analitzar també el contingut d’aquest decret, per si en resultés d’aplicació algun precepte.

Les previsions d’aquest reglament, son d’aplicació als béns que formen part del patrimoni arqueològic o paleontològic català i ho son, entre altres, els béns que poden servir com instruments per al coneixement de la història o la cultura de Catalunya, sempre que per obtenir aquest coneixement calgui estudiar-los amb metodologia arqueològica.

Els treballs de prospecció del subsòl de la fàbrica de Can Fábregas i de Caralt, s’han fet utilitzant metodologia arqueològica han estat autoritzats i supervisats per funcionari habilitat del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Aquests treballs s’han realitzat per l’empresa ATICS, especialistes en treballs arqueològics i per tant el personal encarregat dels mateixos complia les condicions establertes en l’article 4 del Decret i altres requisits sobre autorització dels treballs previstos en els articles 5 i següents.

L’article 32 del Decret regula el trasllat de restes arqueològiques o paleontològiques del seu emplaçament original, establint que es pot acordar quan no sigui possible la seva conservació
“in situ” al descobért o amb rebliment temporal i per les característiques i valor de les restes o per altres circumstàncies, es consideri mes adient el trasllat que el rebliment indefinit.
S’estableix també la documentació que ha d’incorporar la proposta de trasllat, així com altres circumstàncies i/o tràmits a complimentar.

(15)

CONCLUSIONS :

Primera:

De la transcripció literal de les fitxes 150 i 151 del pla especial del patrimoni arquitectònic de Mataró 1999, relatives a la fàbrica i xemeneixa de Fàbregas i de Caralt se’n desprèn que el catàleg no fa cap referència expressa a la catalogació de les construccions existents en el subsòl de la parcel.la en general ni en el subsòl de la fàbrica en particular.

En cap dels apartats de la classificació de l’article 20 del Pla especial del catàleg, s’hi troba la protecció explicita de “construccions subtgerrànies existents en el subsòl”, ni cap altre definició que s’hi pugui equiparar.

Segona:

L’actual Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró preveu :

BÉNS CULTURALS D’INTERÈS NACIONAL (BCIN), amb declaració expressa.
BÉNS CULTURALS D’INTERÈS LOCAL (BCIL), amb declaració expressa a través de la inclusió en el pla especial del Patrimoni Arquitectònic i ambiental de Mataró de 1983.
BÉNS QUE ES CATALOGUEN DE VELL NOU, la declaració explícita dels quals és el propi pla especial de 1999.

La xemeneia té la declaració de BCIL des de l’any 1983.
L’edifici de la fàbrica Fàbregas i de Caralt es cataloga l’any 1999 a partir de l’aprovació del nou pla especial.

u>Tercera:

De l’informe tècnic de 20/4/09 se’n desprèn que no son el mateix les “estructures arqueològiques del subsòl” que les “estructures arquitectòniques” de la nau, circumstància que fa suposar que les estructures trobades segons l’informe d’ATICS no estan catalogades.

Les construccions del subsòl trobades fora de la projecció vertical de l’edifici, no son estructura del mateix i per tant no estan catalogades.

Quarta:

La “declaració” és el vehicle a través del qual un bé passa a estar catalogat i protegit.

D’acord amb el que preveu els articles 11.b) de la llei del Patrimoni Cultural Català, i l’article 11.2 de la Ley del Patrimoni Histórico articstico, perque el subsòl d’un edifici catalogat es pugui considerar catalogat i protegit, ha de constar, de forma expressa, en la declaració del bé.

(16)

El Pla especial no fa cap declaració genèrica de “grup de béns protegits o a protegir”.

Les construccions existents al subsòl de la nau de Can Fábregas, no han sigut declarats béns protegits ni de forma expressa ni per una declaració genèrica de caracter legal que els inclogui en aquesta categoria.

Cinquena:

Tots els actes administratius dictats per l’Ajuntament des del 12 d’abril de 2007, van en la línia de no enderrocar la fàbrica “Fàbregas i de Caralt” sinó de traslladar-la a un emplaçament proper a l’actual.

No existeix cap projecte d’enderroc de l’edifici de la fàbrica redactat i/o tramitat per l’Ajuntament.

En aquests moments, s’està a l’espera de poder trametre a la Direcció General de Patrimoni Cultural el projecte de trasllat, així com els informes realitzats per l’empresa ATICS, en compliment del que s’indica en el seu informe de 12/12/2007.

Sisena:

No s’ha fet cap segregació de la parcel.la en la que s’inclou la fàbrica de Fàbregas i de Caralt.

Aixó es tot el que s’ha d’informar al respecte, sense perjudici de qualsevol altre opinió mes fonamentada en dret.

Mataró, 21 d’abril de 2009.

M. Teresa Jubany Calus
Cap del servei d’Urbanisme

(Transcipció literal del document original)