Informe sobre les restes arqueològiques que s’han trobat al llarg de la via Augusta (i zones properes, com Pla d’en Boet) i que ara es coneix com a Camí de Cabrera, Cami de Mig, i darrerament com a carrer Biada.

El passat mes d’octubre, la Plataforma salvem can Fàbregas va denunciar que s’estaven realitzant obres d’enderroc de les naus adjacents de la nau catalogada sense cap mena d’intervenció arqueològica en una zona per on passava l’antiga Via Augusta. Vam demanar la paralització d’aquests treballs d’enderroc davant d’un doble perill:
- que aquestes obres fessin malbé el conjunt industrial catalogat de finals del XIX i les posibles restes arqueològiques que poguessin haver en subsòl, en l’antiga via romana. La Farinera catalogada es va alçar sobre un terreny de vinyes, i, per tant, aquesta seria una oportunitat magnífica de poder excavar en l’únic tros no urbanitzat de la Via Augusta situat a l’entrada de l’antiga Iluro. Recordem que les vies romanes són objecte de protecció especiales tan protegides (es un EPA, espai de protecció arqueològica: “Espais de Protecció Arqueològica (EPA) : Es consideren espais de protecció arqueològica els llocs que no han estat declarats BCIN on, per evidències materials, per antecedents històrics o per altres indicis, es presumeix l’existència de restes arqueològiques paleontològiques

Aquest informe vol aportar documentació per justificar la necessitat de realitzar excavacions arqueològiques en el sector de l’Illa de Can Fàbregas, on està situada la farinera catalogada que l’Ajuntament de Mataró vol traslladar.

Relació d’importants restes arqueològiques romanes situades l’indret on està situada la farinera Larroca i Cia (1879) (Can Fàbregas i de Caralt des de l’any 1925).

Prop de la farinera, en el mateix Camí del Mig o de Cabrera (ara Biada), estudis arqueològics de finals del XIX (que en recullen d’altres anteriors), i de començaments i mitjan segle XX, parlen de nombroses descobertes que van poder ser documentades en el seu temps. Molt a prop de Can Fàbregas, en trobem dues: ( mapes)

- Necrópolis: El Molí de Llauder (Banda de mar Carrer Biada/Torrijos/Ronda Francesc Macià), on van ser des Sepultures de teules i una en forma de momument. Marià Ribas diu: “Tocant a la via romana, la general de la costa del Maresme, al lloc on avui hi ha el Molí d’en Llauder, foren desfetes i tapades per les modernes construccions les restes d’un temple o santuari romà, del qual no en sabem res”. (75) (actualment hi ha pisos)

- Vil.la romana: La Bordeta, una granja de la finca Tuñí (Banda de muntanya de Carrer Biada, entre Pompeu fabra i Ronda Prim). Diu Pellicer: “Aunque sin duda alguna, la ciudad convirtiose en ricas y muy numerosas alquerías (sinias en el país) cuyos colonos completaban lentamente la obra de destrucción, llevando el cultivo a los solares de los arruinados edificios”.

I el Manuscrit de Baltasar Pi (1737) diu

- làpida “Marius Lucia Tilius Aniensis…”
Esta lápida está incompleta por estar cortada del lado izquierdo y les faltan algunas letras. Esta lápida estaba en la pared delantera de la granja de casa Tuñi (en la Bordeta) y al renovar la casa, los albañiles la empotraron en una pared al subir de la escalera interior de la casa.”

Altres necrópolis properes situades al camí del mig:

- a la Telefònica (Camí del Mig, cantó muntanya, cantonada amb el carrer de Matheu)
Diu Joaquim Garcia i Rosselló (1995) “L’antiga via romana seguia l’actual traçat del Camí del Mig, on fa alguns anys es trobà el mausuleu romà bastit de marbre i decorat amb imatges de la gorgona. Als carrers de Sant Benet i de Sant Josep per un costat, i la baixada d’en feliu i el carrer de Sant Ramon, constituïen l’eix de comunicació de la ciutat amb l’exterior. Una altra via coneguda era la via Sèrgia, que conectava la costa amb l’interior. D’aquesta via es conserva un tram al coll de Parpers.”

- a la Bòbila
Diu Marià Ribas (el 1949) : “la necrópolis de la Bobila devia ser utilitzada durant un temps molt llarg, ja que hi ha estat trobada ceràmica dels primers temps de l’època romana, fins a arribar a les llantietes amb emblemes cristians. Cal observar que aquí ens trobarem enterraments de teules protegides en la part superior per grans planxes de plom; aquestes eren les que contenien particularment les llantietes cristianes, així com ceràmica sigil•lata molt fina. En un enterrament fou trobat un anell d’or.”

Altres Vil•les Romanes properes

Torre Llauder, La Finca de Can Tuñí, La Finca de les flors Bada, Can Nonell



FONTS BIBLIOGRÀFIQUES

1. Fulls/52 de museu arxiu de Santa maria. Mataró, abril 1995. Joaquim Garcia i Roselló. Una aproximació al coneixement de la ciutat romana d’Iluro (Mataró).

Vies d’accés a la ciutat (pg 14 i 15)

La Via Augusta era l’eix de comunicació més important d’aquesta part de la costa laietana. La troballa d’un mil•liari a Vilassar de mar documenta el seu pas per les terres del Maresme. Possiblement el Decumanus Maximus d’Iluro era la prolongació de la Via Augusta dintre de la ciutat. L’antiga via romana seguia l’actual traçat del Camí del Mig, on fa alguns anys es trobà el mausuleu romà bastit de marbre i decorat amb imatges de la gorgona. Als carrers de Sant Benet i de Sant Josep per un costat, i la baixada d’en feliu i el carrer de Sant Ramon, constituïen l’exi de comunicació de la ciutat amb l’exterior. Una altra via coneguda era la via Sèrgia, que conectava la costa amb l’interior. D’aquesta via es conserva un tram al coll de Parpers.
(….)

En compliment de la llei i seguint les tradicions romanes de situar els cementiris en les vies d’accés a la ciutat, la necròpolis més antiga d’Iluro se situà al voltant de la ciutat i en principal camí d’accés, el qual connectava amb el Decumanus Maximus. Les restes d’aquesta necròpolis d’època tardo- republicana i alto-imperial, les trobem sovint quan es realitzen obres a la Riera o al carrer de Sant Josep, on s’han documentat enterraments en columbaris, en urnes cineràries, en caixa de plom, dins d’àmfores, en fossa simple i en teules de doble vessant. (…)

2. D. José Mª Pellicer y Pagès. Estudios históricos- Arqueológicos sobre Iluro
Antigua ciudad de la españa tarraconense, región Layetana. Edit. feliciano Horta Mataró 1887

Pellicer, estudio IX. Núm. IV

Definitiva destrucción de Iluro.

“Aunque sin duda alguna, la ciudad convirtiose en ricas y muy numerosas alquerías (sinias en el país) cuyos colonos completaban lentamente la obra de destrucción, llevando el cultivo a los solares de los arruinados edificios.
Tal es el instinto del hombre: lo que ya no puede utilizar como su morada, lo convierte en producto para su subsistencia. Otra razón es esta que explica la desaparición del poblado en el llano de Boet; solo cimientos de grandes edificios se encuentran debajo de las huertas, viñas y jardines, sobre todo en el punto llamado: la Bordeta.” (pg 365)

Pellicer Estudio VI.- Núm IV. (pg 255)

Extramuros,

En la mencionada quinta LLauder, al ser practicada una excavación para las aguas del molino, se dió con una pequeña cámara en que se contaron cuatro sarcófagos con esqueletos de varias magnitudes, y una original lucerna adornada de artísticos relieves que figuraban el dios del silencio, ó según otra versión, á Edipo descifrando el enigma. En el borde orlado de los pámpanos y racimos terminaba el asa afectando la figura de una serpiente. De notables hallazgos lo mejor que resta es un sarcógafo de plomo depositado en la torre de la quinta (1).

No lejos de la misma se han exhumado sepulcros de piedra y de plomo de diferentes formas.

(…) En la nueva ladrillería “La Bóbila” de nuestro amigo D. Salvador Comes, el operario da con frecuencia con enterramientos de esta clase; doce tenemos registrados en aquel punto, habiéndose hallado junto a uno de los cadáveres un collar metálico. Casi en todas las villas hemos descubierto en abundancia grandes urnas (ollae) de labor muy grosera, unguentarios, lacrimatorios, tégulas y gran número de restos humanos; pudiendose decir, en general, que des de la punta del Morrell hasta la rambla de Argentona pocas fincas hubo sin sepulcros romanos. Prueba indirecta puede ser esto de la densidad de población en tiempo de los Augustos, pues como observa agudamente un distinguido estudiosa : “Donde tanto abundan los muertos, todo lo debían haber llenado los vivos.”

(…) Por lo demás confiamos que cuando se hagan exploraciones á propósito y bien dirigidas, podrán añadirse á los sepulcros iluroneses otros en que no se eche de menos su valor artístico. Los resultados obtenidos en Cabrera de Mataró deben animar a los propietarios de otras fincas que fueron “villas” romanas á ensayar excavaciones; en aquellos resultados nos fijamos para predecir un feliz éxito al que las intentase.

3- Antonio Franquesa y Sivilla. Tografia Médica de Mataró y su zona. Memoria. Barcelona 1889

Camino vecinal de Cabrera

Parte del O. de la ciudad. La dirección de cuyo punto cardinal sigue, con ligeras curvas, en toda su extensión. Al salir de la ciudad está a 24 metros sobre el mar y hasta el arrabal de la calle de San Benito es un bonito paseo de 300 metros de longitud, por 8 de anchura, en el que hay plantados castaños de Indias formando una hilera por el lado del N. á 6 metros unos de los otros, y a un metro del límite N. del camino. Contiguo a dicho lado se encuentran un horno de cristalería, la blanquería de los señores Baladía y Sala y el arrabal de que se ha hecho mención. Por el S. hay la fábrica de los señores citados, varias huertas y el renombrado molino de Llauder, hoy convertido en blanquería. Continua. Luego este camino vecinal por entre huertas y viñedos, desprovisto de arbolado, formando ora terraplén, ora desmonte, hasta la antes citada riera de Argentona, a través de la cual se continua en condiciones análogas a las enumeradas. (pg 40)

4- Revista. Museu (març-abril 1949) Circular pels socis de la secció d’història i arqueologia - Mataró. Còpias castellà. Manuscrit de Baltasar Pi (1737) Copiat per Anton Simon

- làpida “Marius Lucia Tilius Aniensis…”
“Esta lápida está incompleta por estar cortada del lado izquierdo y les faltan algunas letras. Esta lápida estaba en la pared delantera de la granja de casa Tuñi (en la Bordeta) y al renovar la casa, los albañiles la empotraron en una pared al subir de la escalera interior de la casa.”

5 - Marià Ribas i Bertran. Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró Impremta Minerva 1934.
pg. 74-75

En la Finca Tuñí, tocant a la torre LLauder, es descobriren diversos mosaics tesellatum, els quals aparegueren a molta fondària i foren novament colgats. A la vinya de darrera d’aquesta es trobà altre mosaic que també fou de nou colgat. Pellicer esmenta restes d’un aqüeducte o camí subterrani de molta profunditat i publica la següent nota, per ell comprovada, del manuscrit de Baltasar Pi “Hi ha en dites masies parets y edificis molt grants i primorosos, sobre tot en la de Tunyí se troba un acueducto o camí soterrani de molta extensió, però interceptat per los desmonts de terres y parets. y en aquelles immediacions certas ruïnas d’edificis que se compren eran antigament uns banys, puix los usaban molt los romans” es veuen actualment escampats, a la Finca Tunyí, trossos de ceràmica fina y grollera, sigil•lata, paviment opus testaceum, i petits fragments d’opus marmoreum, i una làpida empotrada en una paret. (….)

Tocant a la via romana, la general de la costa del Maresme, al lloc on avui hi ha el Molí d’en Llauder, foren desfetes i tapades per les modernes construccions les restes d’un temle o santuari romà, del qual no en sabem res. (75)

6- Marià Ribas i Bertran. Comissari d’excavacions arqueològiques de Mataró.

El Poblament d’Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d’Iluro. Premi Rubió i Lluch 1949 de la cocietat catalana d’estudis històrics. Barcelona 1952. Institut d’estudis catalans. memòries de la secció històrico-arqueològica. XII

1. Vil•les (pg 60)

Torre Llauder, al pla d’en Boet, que s’estenia fins a la finca Tunyí. Una o dues vil.les?.

2. Les necròpolis (pg 81)

La necròpolis de la Bobila devia ser utilitzada durant un temps molt llarg, ja que hi ha estat trobada ceràmica dels primers temps de l’època romana, fins a arribar a les llantietes amb emblemes cristians. Cal observar que aquí ens trobarem enterraments de teules protegides en la part superior per grans planxes de plom; aquestes eren les que contenien particularment les llantietes cristianes, així com ceràmica sigil•lata molt fina. En un enterrament fou trobat un anell d’or.

Mapa on situa les descobertes :

Descripcció arqueològica dels descobriments més notables fets fora la ciutat de Mataró, assenyalats en el pla de conjunt . (91)

Altres descobriments fets a Mataró fora del recinte murallat romà ( 89-90)

- Entre els descobriments importants cal esmentar les sepultures neolítiques a al tintoreria Marchal, del carrer Fray Luís de león..
- Hi ha cases al carrer de Sant Benet que estan bastides sobre un gran mur romà (Vegeu Pellicer, Iluro, 235). Problablement deu fer referència a aquest mur que diu el manuscrit de Baltasar Pi.
“se troba també a una distància de 150 passos del convent de Carmelitas Descalsas tirant al caminal que va a Vilassar una grossa y forta pared de vuit pams de ampla y setanta de llarch, y en ella lo circuit d’una torra, que avui és ubert de més de sis palms de terra que sols podia ser muralla de una ciutat…”

Vil.les romanes, determinades per restes de parets, fonaments, mosaics i ceràmica (p93)

(31) Camí del mig, prop de la carretera de Vilassar a Argentona. Tocant al camí hi ha la interessant paret dels Moros, de la qual es desconeix l’origen. Hi ha ceràmica romana al seu entorn.
(32) Prop del lloc anterior i el Torrent de la bassa. S’hi troba una conducció de plom.
(33) al costat de l’anterior i sota el cami del mig.
(34) Pla Bona. Pellicer cita, trobat en aquest lloc, un sarcòfag de coure, el qual estava tapat per un túmul de terra. Contenia ossos barrejats amb calç. Diu ” Existen igualmente en una viñas restos de antiquísimos paredones, pavimentos de almendrado, trozos de tinajas, barros finos, pedazos de mármol que antes servíam de enlozado y varios conductos antiguos de agua” (Pellicer, Iluro, 86 i 247 ).

(47) Jardineria Bada, davant els Salesians. S’hi conserven fonaments de gran importància (actualment tapts per la terra).
(49) Entre ca Palauet i el camí del mig.
(50) Torre Llauder.
(51) Finca Tunyí
(71) Camí de Mig, tocant el Torrent de les Bruixes. Entre les pedres d’aquest vil•la sobresurt una pica triangular.

Indicació dels llocs on es troba ceràmica romana acumulada o escampada, i restes indeterminades, molt fragmentàries, de construccions (mosaic, paviment, pedres, teules pg96)

(96) sobre can Nonell, estenent-se cap a la casa de la por.

Necròpolis i enterraments romans (97-98)

(134) Camí del mig. la Bòbila. Interessant necròpolis romana. Alguns enterraments són romano-cristians
(142) Molí d’en Llauder, tocant del Camí del Mig. Sepultures de teules i una en forma de momument.