El pou que han trobat al subsòl de Can Fàbregas: 30m de fondo x 2′50m d’ample

Ens han explicat que el 1879, mentre construïen el pou de la farinera, van arribar als 30 metres de profunditat- per sota del nivell freàtic- sense haver trobat ni una gota d’aigua. Aquesta va aparèixer sense avisar, com una riuada, de més amunt, quan un dels operaris va picar sense voler una de les parets laterals. Es veu que l’aigua va sortir amb tanta força que els treballadors només van tenir temps de llençar les eines al fons del pou i sortir corrents.
Aquesta aigua- de procedència desconeguda- era d’una qualitat tan excepcional que molta gent la demanava. Pel que sembla era molt semblant a l’aigua de la mina de Llauder que feia funcionar el molí d’en Llauder i, després es portava, al centre de Mataró a través del Camí del Mig.

Continua la història… “el pou als anys 40″

Els pous de la farinera

Documents: (si els voleu veure més grans, cliqueu a sobre)

1) Un del 1940, on apareixen els problemes que hi havia en aquell moment per aconseguir més aigua. Sembla que el pou de la farinera s’estava assecant per manca de manteniment (esllavissades en les parets a causa del pas del temps) i els llogaters, els Fàbregas i de Caralt necessitaven aigua amb urgència. El document del 1940 presenta un conveni privat entre la societat Imbern, el propietari de la farinera, Jaume Martí Serra, i els arrendataris Fàbregas de Caralt i Fàbregas per fer servir durant un temps un dels pous de la societat Imbern.























2) Un permís del 1949 del Ministerio de Industria (sección minas) autoritzant la instal·lació d'una elevació mecànica per extreure 60.000 litres l'hora del pou declarat de 30 metres de profunditat i 2, 50 d'amplada. Uns anys després, els Fàbregas i de Caralt en van excavar un altre a la cantonada de la Ronda Alfons XII sense demanar-ne permís a la propietat. Per això no apareix tan clar al plànols del 1957.














Font dels documents: arxiu d' Eugeni Montserrat Martí, un dels descendent de Jaume Martí Serra, propietari del que havia estat "la harinera matatonesa" des de l'any 1924. De l'any 1916 al 1924, l'ocupa com a llogater per instal·lar-hi la seva fàbrica de tints de negre òxidat (el que es feia servir per a la roba de dol). La va comprar l'any 24, i el 1928 tanca la fàbrica de tints i la lloga als Fàbregas i de Caralt, que la converteixen en fàbrica de paper. La nau del blat (enderrocada ara) la van llogar als Imbern des de l'any 1928 fins l'any 2006 i aquests mai la van fer servir. Per tant, quan l'octubre del 2008 l'enderroquen no havia patit cap modificació arquitectònoca.

Informació sobre el tema apareguda en aquesta web: El Camí del Mig, un camí ple d’història, restes trobades al subsòl de can Fàbregas, Hem trobat els pous perduts de la farinera (can Fàbregas)

enllaços sobre pous i mines d’aigua

mines d’aigua alella, pous de sant Feliu de codines, mines d’aigua de riudoms, la mina de Cadet, museu de la mina de Vilassar, patrimoni hidràulic de relleu