molí de farina mogut per aigua El dissabte 31 gener al matí es continuaven realitzant treballs de desmuntatge i ensorrament en les naus adjacents, i la persiana metàl•lica de la nau catalogada estava aixecada. Se sentia soroll de picar arreu. Com pot ser que hagin continuat fent treballs dins la nau catalogada sense permís de la Direcció General de Patrimoni Cultural i sense la presència de cap arqueòleg?
Després de conèixer la troballa de diverses restes arqueològiques en el subsòl de l’antiga farinera el Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró, en la sessió del dimarts 27 de gener de 2009, va optar per paralitzar la votació del dictamen relatiu al projecte d’especejament de la fàbrica, i reclamar un informe jurídic sobre les restes arqueològiques, així com un reconeixement ocular del solar de la fàbrica per inspeccionar les troballes. Segons s’ha publicat a la premsa, sembla que la delegació del Museu de Mataró present al Consell serà l’encarregada de valorar les restes.

Què han trobat al Subsòl de Can Fàbregas?

Mataró té dret a saber-ho abans que els treballs d’enderroc que està realitzant PUMSA els facin desaparèixer. No podem deixar en mans dels tècnics que treballen per l’organisme que vol enderrocar Can Fàbregas el peritatge de les restes que han trobat al subsòl. Aquestes restes (galeries, mines, pous i un farinera o molí fariner preindustrial) també formen part del conjunt catalogat.

Davant de tot això, des de la Plataforma Salvem can Fàbregas i de Caralt:

- Demanem que siguin arqueòlegs els encarregats de realitzar les excavacions en una zona per on passava la via Augusta i que podria contenir restes romanes, i que els treballs es facin sota la direcció de l’arqueòleg municipal.

- Apel•lem a l’ètica i responsabilitat dels tècnics del Servei d’Urbanisme, que amb els seus informes poden contravenir la Llei del Patrimoni Cultural i col•laborar, d’aquesta manera, amb la destrucció del Patrimoni Cultural catalogat.

- Ens sumem a la petició dels membres del Consell del Patrimoni, de la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró i dels partits de l’oposició, de realitzar una visita a Can Fàbregas per comprovar l’estat dels elements de la planta i del subsòl catalogats.

Com que l’Ajuntament no ha fet públic cap informe, recollirem el que ha aparegut als mitjans de comunicació:

- el Capgròs del 28-1-09 i la web de la CUP . Copiem literalment el que ha aparegut publicat

Capgròs:

- la troballa de diverses restes arqueològiques en el subsòl de l’antiga farinera.
- Els treballs que PUMSA va encarregar a l’arquitecte Josep M. Puig Boltà per preparar el projecte de trasllat han portat a la descoberta de restes d’una antiga farinera anterior a l’edifici actual (contemporània al forn de ceràmica del segle XVIII que es va trobar el febrer de 2007 al carrer Argentona, i que ha passat a ser Be Cultural d’Interès Local).

- Comentari aparegut al Capgròs del 28-1-09

Mata - 28/01/2009 9:37:45
Doncs ahir a la nit, en la reunió del Consell del Patrimoni, no es va votar el projecte de desmuntatge i trasllat. En el subsol de la nau han aparegut importants estructures, com ara un impressionant pou de més de 20 mts de fondària i més de 2 mts de diàmetre, unes galeries que conecten amb la base de la ximenea i d’altres galeries desconegudes, i petits dipòsits. Tot això era desconegut fins ara, i el Consell va demanar que no era convenient pronunciar-se ja que es creu que això també està catalogat, i la previsió inicial era que s’havia de destruir un cop documentat.

- CUP

Aquestes restes, doncs, són un element inherent a la fàbrica catalogada i per tant no n’hi ha prou amb documentar-la, tal i com deia la proposta tècnica de l’arquitecte Josep Maria Puig Boltà, a qui l’Ajuntament ha encarregat el projecte de trasllat de la nau. La descoberta d’aquestes restes ha d’implicar que es paralitzi tot el procés de trasllat de la fàbrica. “Es vol aprovar inicialment l’operació quan no es disposa de tota la documentació”, ha afegit Borràs, i ha recordat que el mateix gerent de PUMSA, César Fernàndez, ha reconegut que encara no se sap l’abast de la troballa, tot i que calcula que encara en pot quedar un 50% per descobrir.