Informe tècnic presentat al Consell Municipal del Patrimoni del 22-4-2009
Informe tècnic, signat pel Cap de l’Àrea d’Intervenció Arqueològica i per la Cap de la Secció de Patrimoni Arquitectònic de l’Ajuntament de Mataró.
INFORME TÈCNIC: RESULTATS I VALORACIÓ DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA REALITZADA A LA FÀBRICA DE CAN F ÀBREGAS I DE CARALT
(1)
Antecedents
En la reunió ordinària del Consell del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró celebrada el dia 27 de gener de 2009 es portà a dictamen del Consell el projecte de desmuntatge, trasllat i emmagatzematge del conjunt fabril catalogat de can Fàbregas i de Caralt. L’arquitecte redactor del projecte, Josep Maria Puig Boltà, dóna a conèixer una sèrie de prospeccions puntuals que havia efectuat en el subsòl de la nau de la fàbrica, les quals li permeteren descobrir algunes construccions soterrades. En concret es tractava d’un pou d’aigua, d’uns conductes relacionats amb la xemeneia i d’una sèrie de restes d’altres construccions que llavors no es saberen interpretar.
Per tal poder disposar d’un coneixement més ampli d’aquestes troballes el Consell acordà que calia tenir “una informació més completa i documentada obtinguda amb rigor de mètode sobre els nous elements apareguts al subsòl”.
El dia 29 de gener de 2009, en una reunió convocada pel gerent de l’empresa PUMSA, on assistiren tècnics de la mateixa empresa i tècnics municipals es decidí endegar un estudi exhaustiu de recerca i de documentació amb la finalitat d’obtenir tota la informació possible sobre la història del conjunt catalogat, així com iniciar una intervenció en el subsòl, amb metodologia arqueològica, per tal de conèixer l’abast i l’entitat de les construccions soterrades que s’havien trobat. S’encarregà als tècnics municipals del Consell del Patrimoni Arquitectònic la coordinació i seguiment dels treballs i se sol•licità pressupost a la empresa A TICS SL, a la que, un cop acceptat, se li adjudicaren els treballs.
El dia 30 de gener de 2009 s’efectuà una visita d’obra on assistiren tècnics municipals i de PUMSA, i l’arqueòleg dels Serveis Territorials de Barcelona de la Generalitat de Catalunya. Durant la visita es decidiren els criteris i mètodes d’actuació i s’encarregà a l’arqueòleg municipal la redacció del projecte d’intervenció arqueològica i la seva tramitació a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, que va resoldre favorablement l’aprovació del projecte arqueològic i l’autoritzaçió dels treballs.
(2)
Els treballs de camp s’iniciaren el dia 9 de febrer de 2009 i finalitzaren el 28 del mateix mes, amb una pròrroga del 27 de març al 3 d’abril. La memòria- estudi es lliurà el dia 16 de març i l’annex que aplegava els resultats obtinguts durant el període de pròrroga, el dia 20 d’abril de 2009.
Ambit, metodologia i objectius de la intervenció arqueològica
L’àmbit d’actuació dels treballs arqueològics s’ha centrat en els espais del conjunt catalogat que es concretaven en el projecte de desmuntatge, trasllat i emmagatzematge redactat per Josep Maria Puig Boltà, amb especial atenció en el subsòl de la nau, on s’havien trobat les restes constructives que no s ‘havien pogut interpretar.
La metodologia emprada s’ha fonamentat en els el criteris de recerca que s’apliquen en qualsevol estudi d’aquella branca del mètode arqueològic anomenada arqueologia industrial, és a dir la recerca del coneixement dels edificis, de les maquinàries i dels objectes relacionats que permetin documentar els processos productius, els avenços tecnològics i els fenòmens que tenen a veure amb les relacions socials pròpies del sistema de producció capitalista. En aquest sentit, es constituïren dos equips de recerca: un d’arqueòlegs per excavar el subsòl i un altre d’historiadors especialitzats en patrimoni industrial per cercar informació documental -escrita, planimètrica, cartogràfica i fotogràfica- en els arxius pertinents.
L’objectiu dels treballs arqueològics ha estat l’obtenció exhaustiva de dades a partir dels objectes (material arqueològic), dels sediments (estrats) i de les estructures trobades (entenent com a estructures arqueològiques, les restes construïdes existents en el subsòl, terme diferent al concepte d’estructura arquitectònica, emprat per definir el conjunt d’elements resistents d’una edificació encarregats de sostenir la coberta, sostres i tancaments de l’edifici i de garantir-ne la seva estabilitat) .
Els treballs arqueològics, pretenen establir també la relació espacial entre les diferents unitats estratigràfiques (sediments i estructures arqueològiques), concretar les fases cronològiques -relatives i absolutes- dels diferents moments de funcionament de la fàbrica, possibilitar la obtenció de mostres susceptibles de poder ser analitzades per processos físico-químics en laboratoris especialitzats i comprovar el grau de conservació i d’afectació de les estructures arqueològiques localitzades.
(3)
Treballs realitzats
En concloure els treballs de camp s’ha excavat en extensió el subsòl de tota la nau de la fàbrica i s’han efectuat altres intervencions en la zona exterior, tant en l’espai obert situat entre els dos edicles de l’entrada com en l’espai obert situat entre la nau i la xemeneia.
L’objectiu dels sondeigs entre els edicles de l’entrada era obtenir informació estratigràfica i topogràfica del subsòl en aquest punt, especialment del geològic. No s’ha localitzat sedimentació arqueològica, ja que un cop tret el paviment de formigó ha aparegut el sòl natural.
El segon punt d’intervenció fora de la nau principal, entre la nau i la xemeneia, és el que correspon al període de prorroga. S’han efectuat treballs per comprovar l’existència de restes -fonaments i espais soterrats- d’una edificació lateral de la nau, enderrocada d’antic i pavimentada amb formigó, on segons la planta del projecte d’Ignasi Caballol de 1879 hi havia la sala de calderes i la carbonera. S’han localitzat els fonaments de l’edificació enderrocada i els espais soterrats de la sala de calderes i de la carbonera. La carbonera no ha conservat l’espai original, perquè en reformes posteriors fou enderrocada pràcticament la meitat.
Durant el treball de camp també s ‘han efectuat repicats en les parets de la nau per tal d’eliminar els arrebossats actuals i poder comprovar així els paraments originals de l’edifici i les reformes posteriors que s ‘han produït. També s’han realitzat cales puntuals en els fotjats dels pisos superiors per tal de documentar si es tracta de paviments originals i localitzar possibles obertures relacionades amb el funcionament de la maquinària, especialment la relacionada amb la farinera.
Resultats de la intervenció
La totalitat de les restes estructurals arqueològiques trobades en el subsòl de la nau principal s’han de relacionar amb l’activitat fabril del conjunt. Per excavar-les s’hagut d’extreure l’actual paviment de formigó, per sota del qual apareixen directament les estructures arqueològiques o bé el sòl natural.
Tant en el subsòl de la nau, com en el dels altres espais excavats, no s’han localitzat restes arqueològiques de períodes anteriors.
En cap cas s’han efectuat desmuntatges, parcials o totals, de les estructures arqueològiques documentades en el subsòl de la nau principal.
(4)
Cal advertir, també, que no s ‘ha trobat material arqueològic integrat en els sediments relacionats amb les estructures arqueològiques localitzades.
Les dades proporcionades per l’excavació arqueològica i per la recerca documental, una vegada contrastades i relacionades, han permès obtenir un coneixement exhaustiu de la història del conjunt catalogat, la qual es reflecteix i es presenta de manera curosa, metòdica i complerta en la memòria-estudi resultant.
L’estudi palesa tres etapes productives i de funcionament que es resumeixen en cinc fases diferents:
la. (1879-1915) Fabrica farinera (la i 2a fase).
2a. (1916-1928) Fabrica de tints (3a fase).
3a. (1928-1981) Fàbrica paperera (4a i 5a fase) -vegeu memòria-estudi-.
Valoració i conclusions
Des del punt de vista patrimonial, de l’estudi se’n desprenen les següents conclusions:
-Les edificacions del conjunt catalogat han sofert escasses modificacions estructurals, les necessàries per adequar l’edifici als diferents processos productius que s’han desenvolupat en el temps i a l’acomodació i l’adopció de les noves tecnologies, essencialment maquinària, que aquests processos productius que s’han desenvolupat en el temps i a l’acomodació i l’adopció de les noves tecnologies, essencialment maquinària, que aquests processos requerien per innovar-se.
-Els treballs efectuats han permès identificar l’entitat i interpretar la funcionalitat de les estructures arqueològiques que s ‘han localitzat en el subsòl de la nau principal, quasi bé en la seva totalitat, per tant, des del punt de vista documental, els resultats de la recerca han estat satisfactoris. En aquest sentit, cal afirmar que les estructures arqueològiques localitzades han estat documentades exhaustivament.
-Les estructures arqueològiques localitzades en el subsòl de la nau principal pertanyen a les tres etapes del procés productiu de la fàbrica. S’ha comprovat que cada etapa requeria introduir noves tecnologies i adequar l’espai al nou ús, la qual cosa provocava l’amortització de les estructures anteriors obsoletes, bé reaprofitant-les o bé destruint-les totalment o parcial. Aquesta superposició d’estructures arqueològiques en un mateix espai. ha estat la causa que ha ocasionat el seu trinxament. El seu estat de conservació és, doncs, deficient i, en conseqüència, els seus valors patrimonials són essencialment documentals.
(5)
-El pou d’aigua i les canalitzacions soterrànies de la xemeneia descobertes durant les prospeccions realitzades per l’arquitecte Josep Maria Puig Boltà mantenen un bon estat de conservació, a l’igual que el soterrani de la sala de calderes i el sector conservat de la carbonera localitzades durant els treballs arqueològics. Aquestes construccions també s ‘han documentat de forma exhaustiva per l’equip d’arqueòlegs.
Mataró, a 20 d’abril de 2009.
Joaquim Garcia Roselló. Arqueòleg, cap de l’àrea d’intervenció arqueològica
Mariona Gallifa Rosanas. Arquitecta, cap de la secció de patrimoni arquitectònic
(Transcipció literal del document original)
Salvem Can Fàbregas al seu lloc. Ni un cèntim per un trasllat inútil
El Consell del Patrimoni Aquitectònic i Ambiental de Mataró, en reunió de data 22 d’abril de 2009 va tractar, entre d’altres, el següent punt de l’ordre del dia:
Membres del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental que van ser convocats a la 
- 30-4-2009 Josep Antoni Cerdà i Mellado: “Cal despolititzar el Consell del Patrimoni i posar al seu lloc mataronins compromesos en la defensa del patrimoni de la seva ciutat i que no estiguin al servei dels interessos partidistes. Ja fa anys que dura la broma. Si no volen fer la feina que els obliga el fet de ser-ne membre, que pleguin, per dignitat o per vergonya.”
EL CONSELL DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE MATARÓ O LA POLÍTICA DEL HÚNDANSE LOS PRINCIPIOS, PERO SÁLVESE EL PAÍS
Us presentem:
Dilluns, 27 d’abril, a les 19 h a les Esmandies. 
El punt/21-4-09 
El dia de Sant Jordi ens tornarem a trobar a la parada que muntarem a la Riera n 6 (davant de Can Colomer). Podreu contribuir a les despeses de la lluita per salvar Can Fàbregas al seu lloc comprant roses o 
