Avui us presentem unes fotos de Can Fàbregas i de Caralt (Farinera Larroca i Cia, 1879) fetes des de la Ronda Alfons XII el 1952. Es pot veure la xemeneia de Ca l’Imbern darrera, les fàbriques i els arbrer del carrer Biada a l’esquerra, la fàbrica i la xemeneia dels tints Llinars al fons (a l’esquerra), i Santa Maria al fons . Si ens fixem en la Farinera, veurem, les dues naus petites- la del blat i la de la farina- amb la teulada original (la nau del blat ja és a terra). L’edifici catalogat no tenia encara cap altre edifici enganxat. Es poden veure les finestres del primer i del segon pis (i la rodona del sotateulada, i el cos baix de la dreta -que porta a les calderes i a la xemeneia- amb la barana del balcó. La xemeneia, que no es pot veure a la foto i que des de l’agost està escapçada, no es veu perquè queda més a la dreta. Les edificacions amb teulades d’uralita (les que donen a la Ronda Alfons XII) no pertanyen al conjunt original, les van construir els Fàbregas i de Caralt en dues fases, el 1931 i el 1940.

Si voleu continuar veient fotos, en tenim, més. Aquestes pertanyen a la fàbrica de paper: Fàbregas i fills, situada entre els carrers Lepanto i Churruca. L’edifici, que corresponia inicialment a una fàbrica tèxtil, és dels voltants de 1857, més antic, per tant que la farinera Larroca i Cia, que és del 1879. La coincidència de cognoms no és casual. Els Fàbregas i de Caralt, cosins dels altres Fàbregas, van llogar l’edifici de la farinera Larroca l’any 1925 i la van convertir, també, en fàbrica de paper.

Les dues tenien la màxima protecció (A) en el pla especial del patrimoni arquitectònic de mataró. Encara que la fitxa de can Fàbregas i de Caralt està plena d’errors . A banda de rebaixar-li el nivell de protecció sense encomanar-se a ningú (ara hi posa H: documentació), no apareix el nom l’arquitecte (Ignasi Caballol), i s’inventa la data de construcció: hi posa 1920, quan en els plànols originals diu ben clar: 1879 . Ni se’ls van mirar quan la van catalogar ni els han mirat ara que la volen enderrocar.
Si voleu veure les fotos en la mida original, cliqueu a sobre continua llegint »

Informe històric sobre el conjunt monumental Can Fàbregas i de Caralt el·laborat per Joan Giménez i Blasco, Doctor en Història Moderna, que consta com a document annex a les al·legacions de la Plataforma.

1. Marc històric

La història d’una ciutat es pot llegir en els llibres, en el seu traçat urbanístic i en les restes materials i físiques que han sobreviscut l’embat del temps i del homes.
Els monuments històrics tenen també una altra característica. Són com les restes que arriben a la platja després d’un naufragi. Sempre són una part fragmentària i aleatòria de la realitat de què formaven part. Ni les millors ni les pitjors. Poden arribar en bon estat, molt malmeses i, fins i tot, en situacions difícils de reconèixer. continua llegint »

La premsa mataronina es fa ressò el 1883 de l’activitat de “La Harinera Mataronesa”, l’actual Can Fàbregas i de Caralt.

El Semanario de Mataró. 21 d’octubre de 1883

Uno de estos últimos dias tuvimos el gusto de visitar la magnífica fábrica “La Harinera Mataronesa” establecida en la calle de San Benito (afueras) de esta ciudad.

Don Antonio Larroca, gerente de la sociedad, en unión de otro empleado cuyo nombre sentimos no recordar, nos enseñó la maquinaria, artefactos y demás utensílios indispensables para la fabricación de la harina, deteniéndose en cada una de las múltiples secciones en que el trabajo está dividido para explicarnos minuciosamente los mas insignificantes detalles de la elaboración. Ésta és esmeradísima en alto grado y honra sobremanera al citado señor Larroca, a cuyos desvelos y celo infatigable sabemos se debe en particular la fama que ha alcanzado, por su pureza y buenos resultados las harinas de dicha sociedad.

Reciba esta por ella nuestra felicitación y recíbala también el señor Larroca por haber dotado a Mataró de un establecimiento tan importante y tan honroso para nuestro nombre.

Arquitectura industrial catalana