És la pregunta que ens fem si observem la fàbrica des de la cruïlla Biada/ Ronda Prim i tot el tram del carrer Biada entre Ronda Prim i Iluro. La xemeneia escapçada només es pot veure des de Biada/ Alfons XII.
Si compareu aquestes fotos amb les que hem anat publicant aquests dies, veureu que ja ha desaparegut el tros de la xemeneia que presentava esquerdes. També ha desaparegut la grua i les dues piles de maons al pati de la fàbrica (els antics i els moderns). On han anat a parat? Dimecres eren estesos terra sense cap mena de cura.
Com a novetat, la porta d’entrada de ferro està tancada amb clau i cadenat amb un cartell que no precisa (o si) què estan enderrocant?
Nietos de Garcia cano
Prohibit estacionar 24 h. Del dia 30/7 a partir de 7.30 fins finalitzar els treballs d’enderroc. No aparcar.
Els operaris han acabat la feina a porta tancada. Han tret els maons de la part de dalt de la xemeneia (els que es van posar fa anys en caure els originaris) i han desmuntat la grua.
Quin serà el proper capítol? Li tornaran la seva alçada originària - amb amb maons de cuita i reforçant-ne l’estructura- o la pensen deixar escapçada (i castigada) perquè la gent es vagi acostumant a la seva desaparició?
Si esteu interessats a conèixer el patrimoni industrial, us oferim la llista de poblacions catalanes que formen part de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya, XATIC, una associació de 20 municipis que té per objectiu la promoció del turisme industrial.
Mataró no apareix a la llista. Serà perquè al govern municipal no li interessa conservar el seu Patrimoni Industrial? continua llegint »
(Si cliqueu les imatges, les veureu ampliades) Aquesta panoràmica de Mataró l’any 1911, feta des del turò d’en Boada, presenta un paisatge urbà força diferent de l’actual. N’han desaparegut els conreus, la masia de can Boada, la fàbrica de tints i els xalets de la Ronda Prim. Només hi reconeixem la masia de les Esmandies (en primer terme a la dreta) salvada gràcies a la pressió popular, i Can Fàbregas i de Caralt al fons (emmarcada en vermell). Posem avui aquesta foto per il·lustrar el primer pas que ha donat el govern municipal per fer desaparèixer un dels darrers que hi quedaven, la farinera Larroca i Cia (Can Fàbregas i de Caralt). Perquè avui, 31 de juliol del 2008 ja han començat a enderrocar la xemeneia.
A sota trobareu el reportatge fotogràfic de l’enderroc.
El Govern Municipal de Mataró amaga informació de La Direcció General d’ administració Local que li és desfavorable:
Nota de la CUP: “A través dels tribunals hem tingut coneixement que el 12 de març la Direcció General d’Administració Local va emetre el seu informe, que va arribar a l’Ajuntament de Mataró el 18 de març.”
Text que va llegir una representant de la Plataforma al Ple Municipal del 3 de Juliol per denunciar el procediment seguit pel govern municipal de Mataró per enderrocar la primera farinera industrial de Matató Larroca i Cia (1879)-Can Fàbregas i de Caralt-, per tal d’instal·lar-hi el Corte Inglés.
Els membres de la Plataforma Salvem Can Fàbregas estem aquí per mostrar la nostra indignació i denunciar públicamente la manera com s’ha resolt la urbanització d’aquest sector de la ciutat.
L’equip de govern de l’Ajuntament ha incomplert la seva pròpia Normativa del Pla Especial de Patrimoni de Mataró, que no permet el “desplaçament” o “trasllat” d’immobles catalogats amb el nivell “A”, com és Can Fàbregas i de Caralt.
El regidor d’Urbanisme ha actuat il·legalment perquè ha intervingut en l’afer tot i tenir relació de parentiu amb els expropietaris de la finca de Can Fàbregas, que l’havien comprat per 33 milions de pessetes i l’han venut per 2.745 milions de pessetes després que fos adjudicada a “El Corte Inglés”. I el govern municipal ha actuat de criat servil d’aquesta gran empresa ordenant a PUMSA que fes les gestions necessàries per destruir la històrica fàbrica.
El Director General de Patrimoni Cultural de la Generalitat (càrrec polític) ha signat un “informe” on autoritza l’enderroc, emmagatzematge i reconstrucció de Can Fàbregas sense tenir competències per fer-ho. Aquests informes els ha de fer la Comissió Territorial de Patrimoni de la Generalitat que n’és l’òrgan tècnic.
Els membres de la plataforma Salvem Can Fàbregas afirmem que el “trasllat” és un disbarat arquitectònic i una despesa econòmica innecesària. Pensem que El Corte Inglés o qualsevol altre ús (públic o privat) SÍ que és compatible amb Can Fàbregas i ha de respectar el patrimoni.
Els veïns de Mataró Centre han organitzat una sortida el proper diumenge 6 de juliol a les 10h del matí per conèixer els teatres de Mataró acompanyats per l’historiador Jaume Vellvehí, que farà de guia.
Demà, dijous 3 de juliol, la Plataforma Salvem Can Fàbregas assistirà al Ple Municipal per defensar la conservació nostre patrimoni arquitèctònic. En el punt 33 de l’ordre del dia el govern municipal presentarà a votació les esmenes que li demana la Comissió Territorial de Barcelona de la Direcció General d’Urbanisme per obtenir, així, l’aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana (PMU) de l’illa de Can Fàbregas i de Caralt, la qual cosa li permetria enderrocar la nau catalogada de Can Fàbregas i de Caralt.
L’equip de govern de l’Ajuntament se salta a la torera la Normativa del Pla Especial de Patrimoni de Mataró, que no permet el “desplaçament” o “trasllat” d’immobles catalogats amb el nivell “A”, com és Can Fàbregas i de Caralt.
El regidor d’Urbanisme ha actuat il·legalment perquè ha intervingut en l’afer tot i tenir relació de parentiu amb els expropietaris de la finca de Can Fàbregas, que l’havien comprat per 33 milions de pessetes i l’han venut per 2.745 milions de pessetes després que fos adjudicada a El Corte Inglés amb el compromís que PUMSA farà totes les gestions necessàries per treure’n la històrica fàbrica.
El Director General de Patrimoni Cultural de la Generalitat (càrrec polític) ha signat un “informe” on autoritza l’enderroc, emmagatzematge i reconstrucció de Can Fàbregas sense tenir competències per fer-ho, ja que aquests informes els ha de fer la Comissió Territorial de Patrimoni de la Generalitat (òrgan tècnic).
El “trasllat” és un disbarat arquitectònic i una despesa econòmica innecessària, perquè El Corte Inglés o qualsevol altre ús (públic o privat) SÍ que és compatible amb Can Fàbregas i ha de respectar el patrimoni
- 1879-1979: 100 anys de la construcció del teatre-circ Clavé, obra d’Ignasi Caballol Sala , l’arquitecte de la farinera Larroca i Cia, can Fàbregas i de Caralt.
- 1979-2009: 30 anys després de la destrucció del teatre Clave, el Govern Municiapl i la Generalitat volen que la història es repeteixi.
Al Blog de Joan Jubany la informació sobre les al·legacions que va presentar la CUP a la Direcció General del Patrimoni i sobre la informació que han fet arribar al Síndic de Greuges
Documentació presentada per la Plataforma Salvem Can Fàbregas al Síndic de Greuges per adjuntar a l’expedient 106/08
Mataró, 24 d’abril
1r.- El Pla General d’Ordenació Urbanística de Mataró, aprovat definitivament el 12 de desembre de 1996 i actualment vigent, estableix com un dels seus criteris i objectius principals la integració dels valors del patrimoni cultural de Mataró. El mateix Pla General estableix en la seva disposició addicional tercera l’obligació de tramitar l’adequació del Pla Especial del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Mataró (aprovat l’any 1983), a les determinacions del Pla General. continua llegint »
Avui pengem uns quants enllaços perquè conèixer el que fan en altres indrets per conservar i rehabilitar el seu patrimoni industrial. Per veure que la seva integració al paisatge urbà (o natural) és entesa com un llegat de la cultura de les generacions que els han precedit.
Informe històric sobre el conjunt monumental Can Fàbregas i de Caralt el·laborat per Joan Giménez i Blasco, Doctor en Història Moderna, que consta com a document annex a les al·legacions de la Plataforma.
1. Marc històric
La història d’una ciutat es pot llegir en els llibres, en el seu traçat urbanístic i en les restes materials i físiques que han sobreviscut l’embat del temps i del homes.
Els monuments històrics tenen també una altra característica. Són com les restes que arriben a la platja després d’un naufragi. Sempre són una part fragmentària i aleatòria de la realitat de què formaven part. Ni les millors ni les pitjors. Poden arribar en bon estat, molt malmeses i, fins i tot, en situacions difícils de reconèixer. continua llegint »
Us presentem els quatre punts en què es basen les al·legacions que la Plataforma Salvem Can Fàbregas ha presentat a l’aprovació de la Modificació puntual del PGO, àmbit entorn carrer Biada:
- Primera.- El conjunt industrial Fàbregas i de Caralt, com un conjunt digne de protecció com expressió de l’interès públic en contraposició a l’interès privat que motiva la nova proposta d’ordenació.
- Segona.- Nul·litat de l’actuació urbanística per desviació de poder.
-Tercera.- Frau de llei i nul.litat de ple dret de la nova proposta d’ordenació. Doctrina dels actes propis.
- Quarta.- Manca de documentació preceptiva.
Si entreu a la seva pàgina podreu descarregar-vos el PDF amb totes les al·legacions presentades al registre de l’Ajuntament de Mataró el 17 d’abril. També hi trobareu un resum de les al·legacions .
Al·legacions al document urbanístic “Entorns del carrer Biada”
1). Nul·litat de ple dret per vulnerar els articles 27 A i 28 del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, on es determina que el edificis amb nivell de protecció A, com el cas del conjunt industrial o fàbrica Fàbregas i de Caralt, les obres d’enderroc, desplaçament, trasllat, desmuntatge o emmagatzematge, d’aquest tipus de béns, no hi són permeses.
2). La inexistència d’informe favorable, previ i preceptiu, de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, i del Consell del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró respecte a l’enderroc o desmuntatge, emmagatzematge i trasllat de la Fàbrica Fàbregas i de Caralt, ha de comportar la seva nul·litat de ple dret. continua llegint »
Després de contemplar tot l’any com s’ha desenvolupat la lluita per salvar can Fàbregas, Martí Ansón ha decidit avançar-se als esdeveniments. La seva idea és fer realitat la proposta del Govern Municipal i replicar-la ell solet al desert de Nou Mèxic (en miniatura, és clar).
Si esteu interessats a conèixer tots els detalls, l’artista els explicarà el 18 d’abril al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona i el 7 de maig al centre de creació de Can Xalant de Mataró. continua llegint »